Teresa Cabré: “Necessitem almenys 600.000 nous parlants de català”

La presidenta de l’Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, ha visitat Sant Cugat per participar, el dimecres, 29 d'abril, en una conferència a l’Arxiu Nacional de Catalunya, organitzada per Amics de la Unesco Sant Cugat, sota el títol La llengua catalana en evolució: context històric, usos socials i decisions normatives. Cabré analitza l’estat actual del català, alerta de la caiguda en l’ús social i defensa la necessitat d’incorporar nous parlants a través de l’escola i la implicació de tota la societat.

Parlem de la llengua catalana. Quina és la seva diagnosi actual?

Jo penso que no s'ha de simplificar. Ens diuen que estem en una emergència lingüística, però què vol dir exactament això d'emergència lingüística, que no ens en sortirem? Si no ho precisem, podem donar missatges molt alarmants que acabin desmobilitzant. I jo sempre he estat partidària de la mobilització, perquè aquest poble ha subsistit perquè ha resistit. Si em preguntes si la llengua catalana va bé, et diria que no: la situació no és bona. No sé si és tan dolenta com per a dir que no es pugui recuperar, però no és bona perquè l'ús recula.

"Les persones que arriben a Catalunya amb altres llengües són més que els descendents de catalanoparlants"

En quin sentit recula l'ús del català?

L'ús del català no recula en relació amb el nombre de parlants d'èpoques anteriors, sinó perquè les persones que arriben a Catalunya amb altres llengües són més que els descendents de catalanoparlants que transmetrien la llengua de pares a fills. Una corba creix més que l'altra, i així mai no es trobaran si continuem amb aquestes tendències.

Com es pot integrar lingüísticament aquesta nova ciutadania?

Hem d'anar per aquesta via. Necessitem nous parlants. Des del projecte del Pacte Nacional per la Llengua es va dir que en caldrien almenys 600.000 nous parlants. Si aquests no poden venir només de la transmissió familiar, el que hem de fer és augmentar la incorporació de persones que adoptin el català.

"El millor planter de la llengua és l'escola, així com totes les activitats associades fora de l'horari lectiu"

El debat a l'escola és constant. Com hauria de ser el model ideal?

El millor planter és l'escola, així com totes les activitats associades fora de l'horari lectiu: el lleure, l'esport, els festivals... és a dir tot allò que té a veure amb els joves. Aleshores, des de les escoles bressol, els infants haurien de sentir català des del primer dia, sigui quina sigui la seva llengua d'origen. Són molt permeables lingüísticament i adquireixen les llengües amb facilitat. Ja quan creixen entra en joc la voluntat de pertànyer, d'adquirir una llengua i d'utilitzar-la, i això implica que percebin que incorporar-se al català els aporta valor. Per exemple, què és millor: tenir un grup d'amics homogeni o un de divers que t'aporti noves idees i costums? Aquesta és una idea que hem de transmetre. Però els catalanoparlants hem de ser els primers a implicar-nos-hi, sense por, mandra ni prejudicis. És en aquesta hibridació on realment es produeix la integració.

Les administracions fan prou en aquest àmbit?

Les administracions probablement pensen que sí. En els últims anys hi ha hagut iniciatives importants, com per exemple la de conèixer dades que abans no teníem. Durant molt temps ja intuíem que hi havia problemes, però no teníem xifres. Sabíem, per exemple, que el model d'immersió no sempre s'aplicava com calia o que el nivell de llengua dels alumnes no era el que es deia. Però això eren percepcions. Quan han arribat les dades, ho han fet com una torrentada i, quan això passa, sense preparació ni recursos suficients, salten totes les alarmes. 

"Venim de molts anys d'inèrcia i de desídia"

Quines mesures s'han pres?

A partir d'aquí s'han pres mesures com el Pacte Nacional per la Llengua o la creació d'una conselleria específica de Política Lingüística. Ara bé, n'hi ha prou? Jo crec que no, perquè si fos així i les accions que es fan des del govern de la Generalitat i la voluntat o els desitjos que hi ha al darrere d'aquestes accions, doncs tindríem una altra situació. I és que venim de molts anys d'inèrcia i de desídia, en què semblava que tot funcionava. Ara ens hi hem de posar de veritat.

Sant Cugat té una realitat sociolingüística molt diversa. Com pot un municipi com Sant Cugat reforçar l'ús del català?

Integrant, creant espais mixtos, hibridats, on les persones nouvingudes tinguin ganes d'incorporar-se a la societat catalana, i on els catalanoparlants també s'impliquin. Això requereix esforç per part de tothom: governs, professors i societat civil. Jo no soc partidària de dir que això és només responsabilitat de les institucions. En el cas de la llengua, ens hi juguem la identitat del futur, i per tant ens hi hem de posar tots. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.