Veïns de Can Barata porten 19 dies sense telèfon fix
Com a mínim nou veïns de Can Barata, tots de Telefònica, porten gairebé tres setmanes sense connexió telefònica
Un grup de veïns de Can Barata porten 19 dies sense tenir línia en el seu telèfon fixe, segons ha explicat al TOT Sant Cugat Armand Oliva. Com a mínim, nou veïns del barri, tots de Telefònica/Movistar, estan tenint problemes amb la línia telefònica. D'un carrer de deu veïns, només el que és de Jazztel té telèfon fix.
Els veïns han trucat a Telefònica i la resposta de la companyia ha estat que l'avaria està en vies de solució. Però, 19 dies després, els afectats encara esperen.
El possible motiu de l'espera per solucionar l'avaria és la vaga que des del 7 d'abril estan fent treballadors subcontractats per empreses que treballen per Telefònica/Movistar. De fet, la setmana passada empleats subcontractats per Telefònica van portar les seves protestes a Sant Cugat.
En declaracions al TOT, dos petits empresaris que donen feina a una vintena de persones ja van explicar que la vaga pot tenir conseqüències per la gent: "Nosaltres som els operaris que arreglem les avaries en nom de Telefònica. Ara, pot ser que hi hagi gent incomunicada i truqui al 1004 i li diguin que és un problema de contingència".
Crisi a Telefònica
Per entendre la vaga de Telefònica, cal entendre el seu funcionament: Telefònica contracta empreses grans per fer els serveis de manteniment i solució d'avaries i, aquestes, subcontracten petites companyies i autònoms per fer la tasca.
La vaga, que és a tot l'estat, és dels treballadors que formen part del tercer nivell. A tot Espanya, en podrien ser uns 20.000. El seu problema és que la companyia telefònica cada vegada paga menys diners a les empreses que contracta per fer els serveis de manteniment i instal·lacions. Per tant, els autònoms i petits empresaris cada vegada reben menys diners per fer les seves actuacions.
"No és una vaga, és una crisi que ha explotat i on les empreses hem dit prou: no podem seguir treballant així", explicar el senyor Paso, que a través de la seva empresa Ratelco dóna feina a una vintena de persones. "Si demà comencem a treballar, demà passat tanquem", afegeix el seu soci, el senyor Slavner.
Paso explica que "amb els costos que es mouen, un treballador autònom no pot tirar endavant". "Tu preguntes a Telefònica i et diuen que ells no precaritzen. Però obliguen a precarietzar el sector baixant els varem de forma unilateral".