Vocabulari estiuenc
Ara que la platja i la piscina formen part de la nostra realitat immediata, arribem carregats de vocabulari estiuenc que ens farà venir ganes de posar-nos en remull
El primer que necessitem són la tovallola i el banyador. Si sou noies podeu optar per posar-vos bikini (amb k en homenatge a l’atol de Bikini, del qual pren el nom) i pareo, mentre que els nois hauríeu d’evitar l’eslip (amb e), ja que en els darrers anys ha perdut pistonada...
Els més menuts, si encara no saben nedar, hauran d’agafar flotador i braçals (no pas “manguitos”). I, en cas que anem a una piscina pública, haurem de passar pels vestidors (que no vestuaris) a dutxar-nos i encasquetar-nos la gorra de bany.
Un cop llestos, podrem pujar els esglaons (també esgraons) de les escales que ens condueixin al trampolí per després capbussar-nos a l’aigua i fer unes braçades o bussejar una mica. Procurarem mantenir-nos sempre dins del camp de visió del socorrista (-ista, tant si és home com dona), no fos cas que ens ofeguem i hagi de venir a llançar-nos una armilla salvavides.
Finalment, si sou de pell clara, compreu crema protectora i planteu-vos sota el para-sol (o l’ombrel·la, però mai la “sombrilla”) i no oblideu la bossa de platja per desar-hi les claus i els mòbils. Que gaudiu d’un bon estiu!