Can Castanyer, la masia més antiga documentada de Sant Cugat
La masia és un dels conjunts rurals més antics del municipi, amb orígens medievals i un important fons documental familiar
Can Castanyer, situada al turó de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí, és considerada la masia més antiga documentada de Sant Cugat i un dels conjunts patrimonials més singulars del seu entorn. Estretament vinculada a la història de la parròquia de Santa Maria de Campanyà, el mas ha estat durant segles un punt de referència agrícola, social i familiar al territori. A més, la masia forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recentment, el conjunt ha tornat a l’actualitat amb la mort, als 91 anys, de Jordi Muñoz-Castanyer, propietari de la masia que n’ha conservat la propietat i el llegat fins avui. La seva figura ha estat clau en la preservació de la memòria familiar i del fons documental del mas.
Jordi Muñoz, hereu de can Castanyer. Foto: Artur Ribera
Un origen que es data de l’edat mitjana
Les primeres referències històriques del lloc es troben al Cartulari del Monestir de Sant Cugat, on ja l’any 1084 s’esmenta la donació de terres a l’indret de “Campaniano”. Aquest topònim apunta a una ocupació molt antiga del territori, anterior fins i tot a la configuració actual de la masia.
La casa està documentada com a tal des del segle XIII, quan Guillem de Claramunt va fer donació d’un mas situat al coll de Campanyà. En aquell període, el conjunt era conegut com a mas Dalmau i posteriorment com a can Campanyà, fins que al segle XVI va adoptar definitivament el nom de Can Castanyer, vinculat a la família que encara avui en conserva la propietat.
Can Castanyer. Foto: Artur Ribera
Un dels fons documentals familiars més complets del territori
Un dels elements més destacats de Can Castanyer és el seu ampli arxiu familiar, conservat durant segles i format per pergamins, testaments, compravendes i documents que relaten la vida quotidiana de la masia.
Aquest fons permet resseguir no només l’evolució de la propietat, sinó també aspectes de la vida rural a la zona, com els intercanvis de producció entre masies o els “tornajornals”, un sistema d’ajuda mútua en èpoques de collita o verema.
També s’hi documenten episodis singulars, com una cursa de cavalls, mules i ases del 1551, on apareix Can Castanyer representat entre les masies participants.
En les darreres dècades, Jordi Muñoz-Castanyer va impulsar la recuperació i classificació d’aquest fons, amb la voluntat de preservar-lo i, a llarg termini, cedir-lo a l’Arxiu Nacional.
Can Castanyer. Foto: Artur Ribera
Arquitectura d’origen medieval amb ampliacions posteriors
Pel que fa al vessant arquitectònic, la masia presenta una estructura d’origen medieval que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, tot i les transformacions dels segles posteriors.
El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada a dos vessants. La façana principal, orientada a migdia, manté una composició simètrica amb tres eixos d’obertures. Al conjunt s’hi afegeixen diverses dependències agrícoles, corrals i magatzems, alguns d’època més recent.
A la part posterior de l’edifici es conserven carreus de pedra de grans dimensions, possiblement corresponents a les fases constructives més antigues del mas.
La casa per dins L’interior de can Castanyer conserva l’estil i l’aroma dels anys passats. FOTO: Artur Ribera
Vinculació amb Santa Maria de Campanyà
La història de Can Castanyer no es pot entendre sense la seva relació amb l’ermita de Santa Maria de Campanyà, documentada des del segle XI i situada dins la mateixa finca del mas, fet que evidencia l’estreta vinculació entre els dos elements.
L’ermita va ser parròquia fins al segle XV i va mantenir durant segles un paper central en la comunitat, amb aplecs i celebracions populars. Malgrat les afectacions sofertes durant la Guerra Civil, el conjunt continua sent un element clau per entendre el paisatge històric del turó de Campanyà.
A tocar de l’església hi ha també un cementiri històric, que inicialment servia per enterrar totes les persones vinculades al mas. A finals del segle XIX, però, es va restringir a l’ús familiar i avui es considera un dels pocs cementiris privats que es conserven a Catalunya.
Santa Maria de Campmanyà, Ermita que data de l'any 1047, a tocar de can Castanyer. Foto: Artur Ribera
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
