Carnestoltes

Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes

Hem deixat enrere Carnestoltes, la setmana dels poca-soltes, per endinsar-nos en la Quaresma, etapa de recolliment i abstinència. De fet, Carnaval i Quaresma representen la síntesi de dues tradicions —la pagana i la cristiana— que aquí es conjuguen perfectament. Estan encarnades per dues figures conegudes: per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge excessiu i esbojarrat en forma de ninot; per l’altre, la vella Quaresma, una anciana de set cames que dejuna.

El Dijous Gras o Dijous Llarder —de llard, el greix obtingut del sagí de porc—, és l’antítesi del dejú. Antigament en aquesta celebració, que té lloc el dijous anterior al Dimecres de Cendra i que sempre cau en lluna nova, era típic llançar ous, situació que sovint desembocava en disbauxa i aldarulls. Ara, pel Dijous Gras, els ous ens els mengem, com també el porc, sobretot en forma de coca de llardons i truita amb botifarra d’ou. Ho testimonien frases fetes com «pel dijous llarder, botifarra menjaré».

Altres dites d’anomenada per aquestes dates són: «ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna»; «de tard o de primer, Carnestoltes pel febrer»; «per Carnaval, tot s’hi val»; «la carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang»; «casament de Carnaval res no val»; «després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere»; «del Carnaval no en facis cabal».

En aquestes dites els mots Carnaval i Carnestoltes s’alternen indistintament, ja que són equivalents per referir-nos a la festivitat i cal escriure’ls en majúscula, mentre que emprarem la minúscula quan els utilitzem com a nom comú: cada any fem un carnaval a l'escola. Cal dir, però, que la forma *Carnavals no és adequada en cap cas. Igualment, del ninot grotesc que és el rei de la festa només en podem dir Carnestoltes.

L’enterrament de la sardina, que en molts llocs coincideix amb el Dimecres de Cendra, ha posat el punt final a les rues de gent amb disfresses, perruques i attrezzo variat que per uns dies van alterar la vida social. La cendra ens recorda que tot és perible, com les mascarades i desfilades del Carnaval.