“El club ARC és una entitat de referència a Catalunya”
L’eslògan del club ARC és ‘Mirant al cel, toquem de peus a terra’. Estrenen nova pàgina web amb l’objectiu de ser més propers i donar més informació. El club ARC Sant Cugat té en l’actualitat 126 socis
Va néixer l’any 1982. Un grup d’amics el vam fundar al barri del Colomer. Després, l’any 1984, del Colomer vam anar a Volpelleres. El 94 vam marxar al Camp de Vol de Can Graells, on som ara. Hi estem molt bé. L’exalcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ens va donar moltíssim suport i tot van ser facilitats. Jaume Tubau, exregidor d’Esports, també ens va ajudar moltíssim. Em sento feliç per l’homenatge que li va fer Sant Cugat i perquè la ZEM Jaume Tubau porti el seu nom perquè ningú s’oblidi del que Tubau va fer per a Sant Cugat. Sempre el tinc present i sempre li estaré agraït per tot el que va fer per a nosaltres. També ens van fer costat Alfredo Bergua, Ferran Domínguez i l’empresa CiC3, que van marcar l’ARC. No ens hem sentit mai desemparats per part de l’Ajuntament. Estem en uns terrenys de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) cedits per l’Ajuntament de Sant Cugat i els cuidem i mimem. La consolidació del club ARC està més que provada.
Vostè és soci des de l’any 1985. Per tant, ha viscut intensament quasi aquests 30 anys de l’ARC.
Avui, a l’any 2012, encara tinc aquesta curiositat i el cuquet quan pujo al Camp de Vol de Can Graells. L’ARC forma part de la meva vida. L’ARC són sensacions. T’atrapa.
Quin balanç en fa dels 30 anys de l’ARC?
El club continua endavant, amb la mateixa il·lusió de sempre. Aquests 30 anys m’han donat la possibilitat de conèixer gent excel·lent. Intento que els socis se sentin el màxim de còmodes possible i sé que ells m’aprecien. No sé què faré en un futur.
Quina és la situació actual del club?
Econòmicament depenem dels socis. Hi ha brètols que ens roben a les instal·lacions i ens fan molt de mal. Ningú entén que algú li pugui fer mal a un bé. Quant a les instal·lacions, som una referència al Vallès. Hem plantat pins i arbres autòctons. No tenim ni aigua ni llum, tot és sostenible. Tenim una cuba de 12.000 litres per poder regar l’arbrat. Som un club sostenible. Jo carinyosament li dic Port Aventura.
Pel que fa a les instal·lacions i al funcionament de l’entitat, podem dir que l’ARC és un club de referència a Catalunya?
Jo diria que sí.
Quins són els seus projectes de futur?
Tal com estan les coses avui dia... Ja em conformo d’anar escrivint la història del club dia a dia.
Han fet millores a les instal·lacions.
Hem anat renovant coses. És com el logotip del club, que l’hem modificat quatre o cinc vegades. L’hem adaptat als temps. Està al camp de vol en aquell entorn ple de naturalesa i parlar amb la gent també és terapèutic. Surts d’allà nou, regenerat.
Com està el club?
Un ha de saber interpretar i escoltar el seu entorn perquè a vegades la rutina és mala consellera. Un ha de posar-se al lloc dels socis. Però jo ja porto tant en això que no cal que ells em diguin res, jo ja ho detecto. Sempre dic que a banda de president sóc soci com tots ells. I per tant sóc més sensible. He anat modificant coses perquè és el que m’agradaria que fes el club per a mi.
Fa molts anys feien campionats nacionals i internacionals. Per què ho van deixar de fer?
Ens va ocasionar molts problemes. En el seu moment ho vam poder fer perquè econòmicament era viable i teníem CiC3 com a patrocinador. Vam organitzar la Copa Diablotin i la Copa Xtrem, entre d’altres. Hi va haver un moment que vaig decidir que preferia gastar els diners amb instal·lacions que en campionats.
Com explicaria què és el club ARC Sant Cugat?
És un club esportiu i social. L’aeromodelisme és un esport espectacle. Volar i conversar amb la gent. Al final volar és un pretext. És un club d’amics. És terapèutic, quasi medicinal.
Tenen una Escola de Vol.
És una escola per aprendre a volar, amb monitors titulats amb molta experiència.
El perfil
El santcugatenc Paco Valenzuela és president del club ARC Sant Cugat des de l’any 2000, ara fa dotze anys. També va ser vicepresident des de l’any 1991. Valenzuela treballa a Delfi des de 1977 i té moltes aficions com la jardineria, els treballs manuals, domina diferents oficis, l’època medieval, curiositats per les coses i el tracte personal amb les persones. És soci des de 1985; el soci número 9 de l’entitat.
La resta de membres de la junta directiva són Josep Maria Florensa, Enric Albalate, Joan Batalla, Marc Alarcón i Emili Domènech, i el director esportiu és Albert Barrera.