“El veritable somni fet realitat seria trobar feina”
El boom del currículum audiovisual de la Núria Fustè ja ha passat, però aquesta mestra santcugatenca encara segueix cercant feina i rebent trucades des d’àmbits diversos de dins i fora de l’educació.
Em vaig sentir trista, d’una banda perquè portava 14 anys treballant en la mateixa escola, on també, durant 7 anys, n’havia estat cap d’estudis i érem un claustre de professors molt ben avinguts. De l’altra, em vaig sentir traïda i decebuda amb la direcció, ja que després de ser un equip tan implicat ens ho van comunicar sense temps i sense plantejar-nos el problema, amb arguments poc convincents.
Va reaccionar molt ràpid, d’on va treure l’empenta?
Sóc bastant optimista però d’una manera responsable, és a dir, tocant de peus a terra. En una situació així, o feia alguna cosa per sobresortir de la pila de currículums que arriben a les escoles cada dia o ho tenia molt magre.
La idea del vídeo ja la tenia pensada?
Sí, des de Sant Jordi que em rondava la idea de fer un vídeo que em definís per trobar feina per Sant Cugat i així tenir la família més a prop. Teníem alguna cosa gravada, però el vídeo el vam fer en unes 40 hores: en menys d’una setmana a partir del moment que vaig saber que m’acomiadaven. Va ser qüestió de trobar estones lliures, deixar els nens amb els avis i passar algunes nits sense dormir.
Què li va sorprendre més de les reaccions del públic?
Sobretot la tendresa que vaig despertar a la gent. El primer que vaig rebre van ser molts correus de persones anònimes o desconegudes felicitant-me. Quan t’acaben de donar una mala notícia, rebre aquests missatges et pugen molt l’autoestima. Però el que em va posar més la pell de gallina van ser els correus electrònics d’exalumnes que em van dir: “Sóc una de les teves galetes”.
Tot i trobar-se sense feina, ha valgut la pena?
El primer objectiu quan estàs sense feina és difondre el que saps fer, així que en part crec que sí que s’ha complert un objectiu. Ara bé, l’èxit seria trobar feina. Tot i que sempre dic que el mèrit és compartit amb la meva parella, que és càmera i vam fer plegats el vídeo. I també hem fet ressò d’aquesta situació, la qual no és única.
És possible aplicar el que exposa en el vídeo?
Jo fins ara ho he estat aplicant, o almenys ho he intentat. Hi ha molta gent que se sorprèn de la creativitat, però crec que és una qualitat que ha d’estar implícita en la feina de professor.
Com creu que s’ha d’ensenyar?
Has d’intentar apropar la realitat al que ensenyes, sinó es tan inconnex que els nens també acaben desconnectant i no gaudeixen del que aprenen. Cada professor ha de fer-ho de la manera que sap, ha de trobar el seu tarannà per arribar als seus alumnes. En general, s’hauria de canviar perquè els continguts no quedessin tan desconnectats de la realitat.
I això s’està fent?
Hi ha de tot : he trobat molts professors que estan treballant en aquesta globalitat de no exposar l’ensenyament compartimentat, sinó d’interrelacionar conceptes i n’hi ha d’altres que, com que han après de la manera antiga, segueixen aplicant aquest model. De continguts n’hi ha molts per tot arreu, el que el professor ha de fer és donar les eines perquè els alumnes puguin gestionar el coneixement que ja tenen al seu abast.
Indiferentment de si parlem d’educació pública o privada?
Sí. Hi ha molta gent a la pública que té tantes o més iniciatives que la gent que treballa a la privada. De persones vàlides fent la seva feina n’hi ha als docs llocs. Hi ha molt mite amb això de la pública i la privada. Els meus fills van a una pública i estic molt satisfeta.
I amb el tema de les retallades?
El fet que cada cop et donin menys recursos vol dir que et retallen les possibilitats, sobretot en recursos humans i atenció especialitzada. I també afectarà la motivació dels propis professors. El que haurem d’intentar és fer amb el que tenim. Reivindicar el que calgui sense oblidar que ens estan trepitjant uns drets, però no deixar de fer, ja que els nens tampoc en tenen cap culpa.
Optimista activa
La Núria és llicenciada en Biologia Sanitària, té 38 anys i en porta 20 dedicats a l’educació. Després que l’escola concertada on treballava tanqués sobtadament la seva única línia de secundària, acomiadant 7 professors i deixant una setantena d’alumnes sense centre, aquesta mestra va posar en marxa un petit projecte que no imaginava el ressò mediàtic que tindria. Per fer d’acompanyament al seu currículum va crear amb la seva parella un vídeo en què es definia a si mateixa i la seva visió de l’educació. Ho feia, però, a través del seguiment de la recepta d’unes galetes casolanes, mostrant la seva filosofia: “connectar els conceptes amb la realitat”. En sis dies, el vídeo es va estendre a través d’Internet sobrepassant les 5.000 visites.