Els comportaments incívics i les sancions
La població de Sant Cugat és incívica? Respondre aquesta pregunta a grans trets és una tasca difícil. Per això, més enllà de judicis prematurs, és millor analitzar <a target="_self" href="http://www.totsantcugat.cat/ca/downloads2/quadre-report-multes.pdf">les dades</a> i fer-se una idea de com és la conducta dels santcugatencs envers els seus veïns, tant davant el volant com en d’altres actes quotidians
La mobilitat irresponsable
Més enllà d’escopir al carrer o llençar un paper a terra, les desobediències relacionades amb els vehicles són les més recurrents i les que més sancions econòmiques generen. Sense anar més lluny, la grua municipal va efectuar uns 4.500 serveis l’any 2009 i uns 3.500 l’any passat. Un dels principals maldecaps de la ciutadania, segons una enquesta realitzada pel Diari de Sant Cugat abans de les eleccions municipals, és el trànsit i l’aparcament. Més d’un 20% dels veïns ho consideren el principal problema de la ciutat. Per aquest motiu, no és estrany que les sancions per aparcar malament o per “oblidar-se” el tiquet de la zona blava generin uns ingressos importants a l’Ajuntament.
Qui cobra les nostres multes?
Tant el servei de grua municipal com el de la zona blava són activitats que l’Ajuntament ha delegat a empreses concessionàries. Empark (zona blava) i Servi Gruas Barcelona (grua) són les empreses que van guanyar el concurs per encarregar-se d’aquestes tasques. A finals d’any passen comptes amb l’Ajuntament i es col·loquen a la balança els cànons que cal pagar i la recaptació de les multes. Malgrat que pugui semblar que el consistori fa un gran negoci amb la grua, les sumes que acaba rebent en concepte de sancions en aquest aspecte no són tan elevades.
Els carrers de Sant Cugat estan vigilats per
90 agents de la policia Local i
65 efectius dels Mossos d'Esquadra
Des de l’any 2009, els beneficis nets per les arques municipals han estat de 180.000 euros. Ara bé, si deixem la grua de banda, el benefici que l’incivisme genera a l’Ajuntament és significatiu. Durant els darrers tres anys, la mitjana ha superat el milió i mig d’euros l’any. En altres paraules, des del 2009, les multes que paguem quan som incívics han generat més de 5 milions de beneficis directes a la casa de la vila. I això, deixant a part que serveixen per pagar les empreses encarregades de gestionar el servei i les multes que mai s’acaben cobrant. S’ha de dir, però, que aquesta xifra baixa al voltant d’un 5% cada any. És a dir, si hem de jutjar per les sancions pecuniàries que ingressa el consistori, o bé els santcugatencs són cada cop més cívics, o bé cada any millorem els mètodes per eludir la llei.
A tot això, val la pena recordar que Sant Cugat disposa actualment de 90 agents de la Policia Local i 65 efectius dels Mossos d’Esquadra que, entre altres aspectes, s’ocupen d’estar alerta que la conducta dels ciutadans s’ajusti als estàndards que fixa l’Ordenança de Civisme.
Ser o no ser (un bon veí)
Sant Cugat va aprovar l’Ordenança de Civisme l’any 2002. En aquesta norma hi apareix la llista d’accions que es consideren incíviques i la sanció administrativa que comporten. Rentar el cotxe al carrer, pujar dalt d’un arbre, fer una festa a casa fins l’arribada del tren d’alba o bé escopir a terra, són actes castigats amb una multa de 90 euros, per exemple.
El regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Puigneró, opina que Sant Cugat és una ciutat força cívica. “Parlant amb regidors de seguretat d’altres municipis te n’adones que a Sant Cugat realitats com el botellón, el consum de drogues o fets més innocus com escopir a terra no són tan preocupants com en d’altres municipis”. Puigneró posa de relleu la davallada del 5% comentada anteriorment i considera que “estem en una bona línia”, tot i que reconeix que es pot millorar en determinats aspectes com els excrements de gos, la gent que beu i orina a la via pública o els ciclistes que circulen per l’eix vianantitzat.
Pel que fa la mobilitat, és del parer que la percepció és positiva i que el comportament dels santcugatencs, en general, no és dolent
