Gates al Monestir
Explica la rondalla que els monjos veien espantats com una gran invasió de rates campaven pels seus respectes pel recinte, arribant fins a aparèixer en la sagristia i, encara més, sobre l’altar. Els animals feien malbé espelmes, ciris i llibres, esquinçaven les robes i eren a tota arreu. Els monjos discutien si era un càstig del cel, si s’acostava la fi dels temps, si era una condemna pels seus pecats...
Un dels oblats, el més jovenet, nerviós i espantat, escoltava les doctes opinions dels monjos sense entendre per què tant d’enrenou... Tímid i vergonyós va gosar donar la seva opinió: ell no sabia si era un càstig o si era la fi del món però sabia que a casa seva, a la masia, no tenien aquest problema perquè tenien gates, bones caçadores que ensenyaven l’art a les seves cries. Vet aquí que els monjos van cercar una gata i el remei va ser tan efectiu que sempre més les gates van tenir pas franc dins del Monestir.