Diuen que els santcugatencs puntuen amb un 8 viure a la ciutat. I, amb això, sembla que ja està tot dit.
Però no. Aquest 8 no descriu la ciutat. La simplifica fins a fer-la irreconeixible.
A la mateixa pàgina on se celebra la nota, més de la meitat dels enquestats assenyala l’habitatge com a principal problema. El segueixen mobilitat, preus, seguretat. És a dir: el que és essencial està identificat. El més incòmode, també. Però això no és el que es converteix en titular: es tria el 8. Perquè el 8 tranquil·litza. Ordena el relat. Permet dir que la ciutat funciona, encara que una part creixent de la població comenci a quedar-se fora d’aquest “funcionar”.
Una mitjana serveix per a això: per esborrar diferències, per diluir tensions, per convertir realitats desiguals en una xifra amable. I això, a les portes d’un cicle electoral, no és innocent.
No és qüestionar l’enquesta. Es tracta de qüestionar-ne l’ús. De preguntar-se per què, tenint dades clares sobre problemes estructurals, el que es decideix destacar és una nota mitjana. Sant Cugat no necessita cap qualificació. Necessita una explicació.
I, sobretot, necessita que algú deixi de fer servir les dades per no haver-les de mirar de cara.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.