L’arbre no és el problema

Sembla que el xiprer cremat és un drama col·lectiu, fins i tot els nens li dediquen dibuixos i frases de condol, però la ferida és una altra: la misèria social que s’estén davant dels ulls de tothom i que massa sovint es vol amagar sota símbols buits que de cop han esdevingut senyals d’identitat, encara més que les pròpies entitats culturals abandonades institucionalment.

I mentre es plora per un arbre, hi ha desenes de persones dormint al carrer cada nit a Sant Cugat. Hi ha gent expulsada del seu poble perquè els lloguers s’han tornat inassumibles, milers de persones vivint soles, sense atenció, sense xarxa ni condicions humanes. Treballadors i treballadores atrapades en una esclavitud moderna fent feines que no els permeten viure amb dignitat. Persones immigrades que carreguen amb una precarietat encara més dura, condemnades a la invisibilitat, mentre sostenen sectors sencers amb salaris de supervivència.

Un arbre es pot convertir en emblema o en ritual, però el patiment humà no. Desplaçar la frustració i la tensió cap a l’incendi funciona com a símbol d’escenificació emocional i malestar social, però potser podríem aplicar aquesta força col·lectiva per visibilitzar i mirar de cara allò que fa mal de debò.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.