Quan llegim l’anunci d’una nova edició d’aquesta celebració festiva de la colla dels diables de Sant Cugat i d’altres colles invitades, el primer que sorprèn és el nom i l’abast que té (patrocinis inclosos).
Queda clar que una colla de santcugatencs ens vol encabronar i que necessiten ajuda i ajuts per fer-la grossa. I ho hem d’entendre com una activitat cultural amb un plus d’estridència, foc i més, doncs, és una manera de fer ben arrelada a casa nostra.
No en tenim prou amb les festes de Sant Joan, festes Majors i d’altres, ben arrelades.Ara bé, l’Encabronada va inventar-se no fa tants anys I és que un bon dia algú se li va ocórrer, no se sap per què, i ho va fer utilitzant la llegenda del Pont del Diable de Martorell, del de Tarragona i tants d’altres d’origen romà, on el diable construïa grans ponts impossibles i donava pas i accés a l’aigua a canvi d’ànimes humanes, sense èxit (se l’enganyava amb ànimes d’animals). En canvi, el pont de Can Vernet, a Sant Cugat (petit aqüeducte del s. XVI, sembla), té un gran interès històric, patrimonial i cultural (bé catalogat d’interès nacional), en tant va lligat a la Mina dels Monjos i al Monestir, i si ens hem d’encabronar és més per la manca d’informació al respecte, de reconeixement i de valoració de tot el conjunt (Monestir a part). Un reconeixement i valoració que, en el cas del Pont del Diable de Martorell i els altres, és l’essència de la seva celebració, que es fa a la Fira de Primavera de Martorell, per exemple, un fet cultural que no encabrona ningú i que fa valdre el seu monument històric i una tradició oral, aquesta sí, històrica de veritat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.