Ens han robat la lluna

Avui estem de mala lluna. La nostra passejada habitual per l’avinguda Gaudí ens ha dut fins a la confluència amb l’avinguda Pla del Vinyet, on hi ha un dels nostres racons preferits de Sant Cugat: el que acull l’estàtua Escala-escola de Paco Minuesa. Durant el dia, l’escultura de Minuesa estranyament està sola: els passejants enlenteixen el pas quan s’hi acosten i els nens, atrets per la temptadora invitació d’una escala que convida a pujar-hi, s’hi enfilen per posar-s’hi de puntetes i tocar amb els dits un tros de cel. Als infants argentats de l’escultura sempre els fan companyia nens reals de carn i ossos, i la lluna inabastable que corona el conjunt fa un cert temps que forma part del nostre imaginari de barri. Aquest matí, però, l’estàtua de Minuesa s’ha llevat sense lluna: ara fa dues  nits un lladre se la va endur, no sabem on ni per què. El lladre es pensava que havia robat la lluna. Però quan, després de perpetrar el crim, va arribar a casa i va obrir el sac, a dins només hi va trobar un grapat de somnis trencats i un tros de nit fosca.

[r:1[

El meu fill pregunta si el lladre tornarà la lluna al seu lloc. Li dic que, segurament, no: d’ara endavant la lluna haurem de posar-la nosaltres, que ens la sabem de memòria, o potser imaginar l’escultura amb lluna nova, continuació natural del quart minvant que (mirada de front) abans hi havia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.