La desitjada legalitat

Tinc davant els meus ulls l’escrit de la xerrada, de la seva publicació, amb la Sra. Nerea Andrés Antón. L’escrit em fa espurnejar els ulls... Il·legalitzar partits que estiguin contra la legalitat...! Jo m’hi apunto corrent. Però això si, ha de ser des del primer de tot. Reconeixent el culpable que va començar aquest mal somni. Van ser uns quants els que ho van intentar, però només va ser un qui va tenir l’audàcia de carregar-se tot cos de legislació pública catalana que havia jurat acatar i respectar. Estic parlant de Felip V i el seu “Decreto de Nueva Planta”. És des de llavors que no tenim repòs de cap mena.

És una constant dels règims dictatorials exigir obediència a les lleis promulgades per ells mateixos, per fer ignorar així les que ells han conculcat abans. I no està sol aquest Felip a la Història. També ho van fer els seus descendents: Carles IV quan va vendre el país als Bonaparte, i també Ferran VII, quan, desagraït, va destruir dues vegades una constitució, la primera constitució lliberal del poble que li havia retornat la corona. També va fer-ho la seva filla Isabel II traint als lliberals que la van dur al poder. Traïdor va ser Pavía, com també va ser-ho Alfons XIII donant pas a un general Primo de Rivera i finalment el traïdor més carnisser de tots, el general Franco que ens ha reinstaurat aquesta nissaga de Borbons cruels i sense paraula que patim a hores d’ara.

Com pot gosar aquesta senyora a exigir respecte a la legalitat... A quina legalitat? La més neta que puguem recordar es remunta als anys anteriors a 1714...! Per quina raó no ens és lícit exigir-la? Aquesta senyora ens vol destruir l’autonomia quan el nostre dret és recuperar un estat. Crec que s’ha equivocat de país on viure.