Mossèn Antoni Griera i Gaja

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès rebutja un dels seus ciutadans més il·lustres retirant el nom d’Antoni Griera a un dels seus carrers.

Mossèn Antoni Griera, esmentat a totes les Enciclopèdies Catalanes i considerat un català universal, es va dedicar tota la vida a l’estudi de la llengua i la cultura catalana.

Entre les moltes de les seves obres destaquen “Atles lingüístic de Catalunya”, “Tresor de la llengua, de les tradicions i a la cultura catalana”. Només falta cercar per Internet per fer-se càrrec d’allò fructífer dels seus treballs.

Antoni Griera, quan va veure que es cremaven les esglésies i s’assassinava a tots els religiosos, va intentar fugir però, prop de Vilaller, un comitè el va detenir.

Quan el van identificar i es van assabentar dels seus treballs per la llengua i la cultura catalana el van deixar escapar cap a França i des d’allí es va passar al bàndol nacional.

L’Ajuntament ha justificat la retirada del carrer a Antoni Griera per la llei de Memòria Històrica, al·legant un apropament al règim franquista, i per posar a la façana del Monestir la placa amb el nom dels santcugatencs assassinats durant la república. Placa que, malauradament, calia posar a gairebé tots els pobles de Catalunya.

Crec que, com a estudiós del cognom Griera que sóc, haig de completar aquesta memòria de fa ja 80 anys. Quan mossèn Antoni tornà a Sant Cugat, es va trobar amb un panorama esgarrifós. El seu germà Joan assassinat, deixant la seva dona vídua amb set fills; dos religiosos homònims del nostre cognom, Arseni i Martí Griera i Coll, vellets i disminuïts els van agafar a Bonmatí, els van arrossegar per la carretera i els hi van disparar un tret. També van tenir la mateixa fi els rectors de les parròquies de Sant Cugat i Valldoreix engrossint la llista dels religiosos assassinats a Catalunya.

La seva tasca llavors, a més de les obligacions sacerdotals, va ser reconstruir el Monestir, que va acabar de realitzar després de moltes confrontacions amb les autoritats municipals i provincials.
També continuà amb la seva recerca cultural i es dedicà a l’ajuda sobretot dels infants.
 

 
Comentaris (1)
Joan Broquetas Fa 4 mesos
Els morts a la banda republicana cada vegada sembla que no hagin existit. Ho dia un net de un bon home assasinat per un escamot de la FAI i fill de un altre bon home press a Argeles i al penal de Santona..