Quan el vi no s’olorava

Voldria, des d’aquestes pàgines, afegir-me a la reivindicació que fa Carolina Mercader en el seu article, “Sant Cugat, terra agrícola?”, publicat la setmana passada en la secció d’Opinió. De ben segur que molts pensen que vivim de cara a la natura perquè en gaudim molt quan tenim una estona d’esbarjo. La veritat, però, és que ben pocs en viuen. I pot ser que sigui aquest el gran mal. Oci o negoci, vet aquí la qüestió.

Igualment d’important és saber que els escassos moments d’oci de què disposaven antany solien emprar-se en orar, avui l’adob substitueix aquesta oració.

Francament, el primari, ara per ara, és un sector absolutament desatès. El cert és que abasta molt territori que transforma en una bellíssima natura humanitzada, però la seva influència en el PIB és irrisòria. Tant la ramaderia com l’agricultura, doncs, ofereixen, a petita escala, pocs diners i molts mals de cap. Desconec, d’altra banda, si en aquesta nostra ciutat hi ha gaire demanda d’habitatges, però sí que em consta la disputa de la constructora Núñez i Navarro per adquirir i canviar la qualificació dels terrenys de Torrenegra. Negoci o especulació? Això sí que dona...

Ignasi Sangenís