Qui cuida els nostres avis quan nosaltres no hi som?
Una lectora reflexiona sobre l’atenció a la gent gran a les residències i reclama més temps, respecte i humanitat en la cura de les persones grans.
Passejant per Sant Cugat, he vist sortir d’una residència un avi de noranta anys, amb una mirada molt trista. He començat a parlar amb ell i m’ha explicat que la seva esposa està ingressada en aquella mateixa residència. El que m’ha explicat m’ha commogut profundament i, sobretot, m’ha indignat. Segons el seu testimoni, l’atenció que reben sovint és insuficient i el menjar, de vegades, incomestible.
També m’ha parlat d’auxiliars desbordades, obligades a atendre els residents amb presses i poc temps.
No pretenc assenyalar ningú ni jutjar sense conèixer tots els fets. Però sí que crec que ens hem de preguntar com estem cuidant les persones que ho han donat tot per nosaltres.
Els nostres avis són persones vulnerables, però no han deixat de tenir dignitat, necessitats i sentiments. Necessiten alimentació adequada, atenció, temps, respecte i, sobretot, humanitat. Una residència no hauria de ser simplement un lloc on viure, sinó un lloc on sentir-se cuidat i estimat.
Crec que, com a societat, tenim l’obligació d’exigir que aquests aspectes es garanteixin sempre. Perquè algun dia tots podem necessitar que algú ens cuidi. Cuidar-los bé no és un privilegi: és una responsabilitat de tots.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.