Reflexió sobre els morts durant la crisi sanitària

No sé si sereu capaços d’entendre o estareu d’acord o no, però és el que penso. Ara, la major part de morts pel Coronavirus són persones d’edat avançada i la majoria estan en Residències, perquè els seus familiars no els poden cuidar, no volen o prefereixen que els cuidin els altres. No ens enganyem, avanç no existien les residències i no hi havia un altre remei i estaven ajudats fins a l’últim moment.

Deixeu-me que sigui sincera, les residències són molt tristes, és el lloc final, allà entren per morir i lluny de les seves famílies, perquè a vegades quan t’avisen, ja no arriben a temps.

I acabo dient, que aquesta malaltia els hi ha escurça’t el seu patiment, la seva falta de qualitat de vida, la seva soledat, el seu avorriment, la seva monotonia i el seu enyorament de no veure els seus éssers estimats, tant com ells voldrien.

Algú ho havia de dir.