Un magnífic rostit al forn, però dins d’una safata, no dins d’una font.
La cançó deia: La fadrina va a la font, a buscar un cantiret d’aigua... O sigui, la fadrina anava a la font a buscar aigua, que és el que encara s’acostuma a fer, quan n’hi ha, és clar. Aquesta paraula, font, com a receptacle, s’empra molt a València, però no al Principat. Faré la recepta, però la posaré en una safata. I per acabar, com en la cançó, me n’aniré “refilant com un ocell, i saltant com una daina”. Bé, saltant, saltant, no, perquè fent una traducció del castellà, diré que “la guineu ja no està per ballarugues”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
