Sant Antoni Abat, el del porquet
Un dia es va presentar davant seu un verra amb un porcellet trencat de les potes.
Sant Antoni no va fer cas de l’animal, estava massa ocupat amb les seves oracions i pràctiques. L’animal, que era abans mare que animal, va acostar-se al sant i va mirar a l’abat amb ulls humits i plens de confiança i súplica i el sant, ple de tendresa per aquella mirada de mare, va guarir el porcell.
Des d’aquell moment la verra va ser la més fidel companya del sant abat, fins el punt que quan el sant va morir ella mateixa el va enterrar a la sorra de la platja de Barcelona, fins que els fidels van traslladar les despulles a un lloc adient.
