Sí, però pel civil

Amb la primavera arranca la temporada de casaments. Aquestes unions reflecteixen una doble tendència; la primera, l’increment de les bodes mixtes, entre persones de països diferents i la segona, casaments a edats més tardanes a causa de la conjuntura social. A més, els enllaços civils són els més nombrosos.

02.06.2011 14.44 h.

La vella seu de l'Ajuntament la que menys bodes celebra. FOTO: A. Ribera

Amb l’arribada de la primavera i l’estiu s’enceta la temporada alta de bodes, que s’estendrà fins al mes de setembre. Sant Cugat conforma una plaça important en aquest tipus de cerimònies, tot i la baixada generalitzada d’aquestes unions registrada a la comarca. La singularitat del Monestir i la facilitat de casar-se a través l’Ajuntament faciliten la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments. La tendència que els casaments civils superin des de fa més d’una dècada les cerimònies religioses també és notòria a la ciutat. En aquest sentit i segons les darreres xifres de què es fa ressò l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), dels 3.045 matrimonis que es van celebrar al Vallès Occidental el 2009, un total de 2.115 van ser cerimònies civils, 912 van correspondre a celebracions catòliques i les altres 18 van ser cerimònies d’altres religions. Extrapolant aquestes dades a Sant Cugat, l’Idescat assenyala que durant el 2009, els matrimonis civils van significar el 61,92% de totes les bodes que es van celebrar a la ciutat, mentre que les catòliques es van situar en el 37%, i la resta de religions van ocupar l’1,06% de les 281 celebracions que es van organitzar.

El català, la primera llengua
Pel que fa a les núpcies civils, segons l’informe de casaments 2006-2010 de l’Ajuntament, la majoria de les que s’han fet s’oficien en català. La segona llengua escollida per les parelles que es casen es el castellà i després se situen les cerimònies bilingües, fetes en català i castellà alhora. Encara que també s’oficien bodes en altres idiomes, com l’anglès i l’alemany, de les quals s’han celebrat sis en els darrers dos anys; la seva presència es gairebé testimonial. L’informe exposa que la majoria de cerimònies es fan a la sala de plens del vell ajuntament, on el preu és més econòmic que al nou, i entre parelles empadronades al municipi.
El document apunta que en aquests últims quatre anys, entre la nova i l’antiga seu de l’ajuntament s’han acollit 577 bodes, i assenyala que el regidor de Comunicació, Jordi Puigneró, és l’edil que més enllaços oficia; en segona posició se situa l’exalcalde Lluís Recoder, que entre el 2006 i el 2010 exercia com a màxima autoritat de l’Ajuntament. El tercer lloc en nombre de bodes fetes l’ocupa la tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer. “Que oficiï la majoria de bodes és un tema organitzatiu. Jo vaig entrar com a regidor quan va morir el regidor de Relacions Institucionals, Jaume Tubau, i aquesta va ser una de les responsabilitats que vaig heretar amb molt de gust”, ha indicat Puigneró.

Més bodes mixtes
Tant l’estudi com l’Idescat coincideixen a reflectir una tendència a l’alça pel que fa als matrimonis mixtos; entre cònjuges dels que un té la nacionalitat espanyola i l’altre no. Aquesta realitat s’ha anat incrementant els darrers anys i implica que si el 2006 es van registrar 20 casaments entre nacionals i estrangers, el 2007 la xifra va ser de 23; el 2008, de 24, i el 2009 i el 2010 es van celebrar 31 i 23 bodes mixtes, respectivament. Pel que fa a les bodes entre estrangers, aquesta dada també ha anat experimentant un creixement en els últims anys. Segons el director de l’Observatori de Polítiques Familiars de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Raul Sánchez, aquest fenomen es deu a “l’espectacular increment de la immigració i com a senyal de la seva integració”. Sánchez ha argumentat aquest augment basant-se en les darreres dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que apunta que els immigrants eren 6,7 milions a primers de gener del 2011, el 14,1% de la població; mentre que el 1995 eren el 2,5%. I ha puntualitzat que “la majoria de matrimonis mixtos es corresponen amb els llocs de més immigració; per aquest ordre: Catalunya, Madrid, València i Andalusia”.
Una altra de les tendències que creix amb força entre els casaments civils és que els cònjuges que contrauen matrimoni cada vegada ho fan a una edat més tardana. Tot i això, encara que la majoria de casaments que se celebren són entre persones amb edats compreses entre els 30 i els 40 anys, Puigneró apunta que “també fem bodes amb persones de 80 anys, sobretot entre vidus, i també alguns matrimonis amb edats de 20 a 30”. Per l’expert de la UIC aquesta dinàmica és una suma de diversos factors que es donen sobretot en el col·lectiu de joves amb “l’allargament dels estudis, la inestabilitat laboral i la precarietat salarial dels joves”, fets que dificulten “l’emancipació juvenil”. Sánchez defensa en aquest sentit que l’adquisició d’un habitatge i “l’accés a una hipoteca coincideix amb el moment que arriba l’estabilitat laboral, cap als 30 anys”.

Les bodes des de les noves tecnologies
El sistema de casaments en línia, que té l’objectiu de facilitar a través d’Internet els tràmits previs a les bodes, ha anat augmentant des que va entrar en funcionament, el mes d’abril del 2009. Aquesta opció ha fet que el nombre de casaments tramitats totalment a la xarxa hagi estat el majoritari, seguits de les bodes amb tràmits fets parcialment per Internet. En darrera posició se situen els tràmits que s’han fet íntegrament de manera presencial.