Neix l'astronomia gravitacional
En el mateix any en què Einstein va predir les ones de gravetat, el físic Karl Schwarzschild va demostrar que la feina d’Albert Einstein permetia l’existència de forats negres: objectes tan densos i compactes que ni tan sols la llum pot escapar del seu camp gravitatori.
Tot i que no podem “veure” directament la llum d’un forat negre, els astrònoms han trobat innombrables evidències de la seva existència. Per exemple, es creu que la majoria de les galàxies de l’Univers, inclosa la Via Làctia, contenen un forat negre súper massiu en el seu centre, amb una massa de milions i fins i tot milers de milions de vegades la del Sol.
L’observació indirecta dels forats negres ha produït importants avenços en la comprensió teòrica de regions de les quals res no pot escapar, ni tan sols la llum, a causa de la gran intensitat de la gravetat que actua com una ventosa.
I si diem que neix l’astronomia gravitacional és perquè s’ha estudiat l’Univers a través de l’electromagnetisme. El camp electromagnètic és un punt de l’espai que s’estén indefinidament i afecta el comportament dels cossos celestes. Les ones electromagnètiques es propaguen pel buit de l’espai, amb un component elèctric i un component magnètic. Exemples d’ones electromagnètiques: radiació ultraviolada, radiació infraroja, raigs X, la llum, les ones de ràdio i microones.
Carme Mas- AASCV
SEU SOCIAL D’AASCV
Plaça d’en Coll, núm. 4, 2a planta
Tel: 93 603 05 29 – ext. 2115
astronomia-junta@astronomia.cat