Protuberàncies solars

L’aparició i desenvolupament de les protuberàncies solars està estretament relacionada amb l’activitat magnètica del Sol. Es tracta bàsicament de núvols d’hidrogen relativament fred que entren en la regió de la corona solar, amb una densitat de 100 a 1.000 vegades superior a la dels gasos que formen aquesta.

Una protuberància típica és una formació d’uns 150.000 km de llarg i uns 10.000 km d’amplada, que s’alça fins els 40.000 km. Observades sobre la superfície del Sol, apareixen com filaments foscos. Només una petita part són visibles en el límit del disc solar i resulten les més espectaculars.

Hi ha diversos tipus de protuberàncies. Les anomenades “tranquil·les” semblen núvols que no varien la seva posició durant setmanes o fins i tot mesos. Les protuberàncies eruptives tenen un desenvolupament molt ràpid i expulsen gasos a la cromosfera a velocitats de fins a 1.000 Km/s. En les protuberàncies en forma de bucle, el gas es desplaça seguint les línies de força magnètica del Sol. Les protuberàncies només emeten radiacions en longituds d’ona concretes, sobretot en la gamma del vermell, i per observar-les és necessari utilitzar instruments especials com un espectroscopi de protuberàncies o un coronògraf. David Alonso (vocal)

SEU SOCIAL D’AASCV
Plaça d’en Coll, núm. 4, 2a planta  
Tel: 93 603 05 29 – ext. 2115  
www.astronomia.cat
astronomia-junta@astronomia.cat