Allà on descansen els records: El banc del parc
Cecilia Múgica, sota el pseudònim Lluna de paper, ens va sorprendre amb una proposta íntima i delicada, d’una gran força poètica
Com cada any, Cugat Mèdia acull per Sant Jordi un certamen literari per a joves a partir de dotze anys i adults: el Concurs de Microrelats. Els alumnes del Servei Local de Català de Sant Cugat hi participen en una categoria específica, anomenada Gall del Monestir: un espai en què deixen volar la imaginació i s’enduen les paraules més enllà de les aules. Enguany, una de les guanyadores d’aquesta secció va ser Cecilia Múgica, alumna de nivell Elemental, que, sota el pseudònim Lluna de paper, ens va sorprendre amb una proposta íntima i delicada, d’una gran força poètica.
El banc del parc
Cada tarda, la Maria seia al mateix banc del parc. Era el seu racó preferit des de petita. Des d’allà, havia vist els estius plens de rialles, les fulles de la tardor ballant amb el vent i els hiverns freds amb nens jugant a tirar-se boles i fer ninots de neu. Ara, amb els cabells blancs i el cor ple d’històries, mirava els infants que corrien pel mateix camí on ella havia jugat. Somreia. La vida canviava, però aquell banc sempre era allà, testimoni de tots els seus records.
Un dia, una nena va seure al seu costat i li va somriure. La Maria va entendre que el temps passa, però la felicitat es troba en els petits moments que es repeteixen.
Aquest microrelat és una joia breu i lluminosa que ens parla del pas del temps, de la memòria i de l’encant de les coses senzilles. Amb un to emotiu, Cecilia Múgica ens regala una imatge entranyable de la vellesa i la infantesa compartint espai, com si el banc fos una frontissa entre dues èpoques. La força del text no rau en grans girs argumentals, sinó en l’equilibri just de les paraules, en la sensibilitat amb què s’aborden els records i en la mirada tendra amb què s’observa el món.
La redacció de peces literàries com aquesta és una demostració de la bellesa que pot generar la combinació entre l’aprenentatge del català, la creativitat i un gran acompanyament lingüístic i didàctic. Aquest relat és, en definitiva, una mostra de com l’alumnat dels cursos de català del CPNL poden arribar a desenvolupar una veu pròpia i transmetre emocions reals i profundes.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.