L'atròfia de la intel·ligència espiritual
El buit existencial sovint porta a la depressió i a la neurosi
La setmana passada vam començar a tancar aquests articles dedicats a la teoria de les intel·ligències múltiples, encetant el concepte d'intel·ligència espiritual i acabava dient que Francesc Torralba hi havia dedicat un llibre, que porta com a subtítol "Vivim en un desert espiritual". Avui insistirem en aquest aspecte, perquè dedica un capítol a "l'atròfia" de la intel·ligència espiritual.
Comença dient que si no es treballa, la intel·ligència espiritual s'atrofia i això té conseqüències. En un entorn espiritualment ric, on la vida espiritual es desenvolupa creativament, la intel·ligència espiritual s'estimula, en canvi, en un ambient materialista i pragmàtic, utilitarista i consumista, aquesta intel·ligència tendeix a atrofiar-se. Però l'atròfia no és el fracàs, sinó la conseqüència de la des-educació, del no tenir-ne cura i de la deixadesa.
La manca d'intel·ligència espiritual, el no trobar el sentit de l'existència pròpia i dels altres, porta a viure la vida amb constant sensació de provisionalitat, en què l'única cosa que importa és el moment present, sense saber si ens porta o no cap on volem anar i, per tant, el millor és deixar-se anar per aprofitar el present a fons. Altres conseqüències poden ser el fatalisme, que suposa que no podem decidir, sinó que
necessàriament anem cap al precipici, o el gregarisme que porta a anar cap on va tothom, o la intolerància, el fanatisme i el sectarisme de tancar-se en un grup i aïllar-se de la resta del món, tot creient que fora d'aquell entorn no pot haver-hi veritat.
El pròxim dia parlarem de la relació entre la intel·ligència espiritual i la felicitat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.