El bullying

El bullying no apareix del no-res, s’alimenta d’un context, d’un entorn que pot ser competitiu i escàs d’espais de diàleg, i sovint respon a dinàmiques que la societat comunica de manera subtil.

Quan un infant o un adolescent agredeix, no ho fa perquè sí; darrere hi pot haver inseguretat, manca de límits, absència de models saludables o emocions no gestionades. No es tracta de justificar-ho, sinó de comprendre.

D’altra banda, la víctima acostuma a desenvolupar una mirada sobre si mateixa marcada per la por, la vergonya o la sensació de no ser suficient. Però cap persona neix creient que val menys: aquesta idea s’aprèn (i, per sort, també es pot desaprendre) quan rep suport, reconeixement i una xarxa segura que la sosté.

En qualsevol situació de bullying hi ha, com a mínim, tres rols: qui agredeix, qui rep i qui observa, i els observadors són moltes vegades la clau del canvi, perquè el bullying creix en el silenci.

Potser el canvi no començarà amb una llei nova, ni amb un gran moviment, ni amb una campanya massiva; potser començarà amb tu i amb mi, amb una conversa, amb un “com estàs?”, amb un “estic amb tu”, amb un límit posat a temps, amb un gest d’empatia que pot canviar el color d’un dia que semblava gris.

Perquè el bullying no és només el que passa a les aules o a les xarxes, és un indicador de com ens cuidem com a comunitat. I cada acte de respecte, cada mirada honesta i cada paraula valenta és una llavor que, si la reguem entre tots, pot créixer fins a convertir-se en una manera nova de relacionar-nos: més humana, més conscient i més valenta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.