El català exporta

Ad una settimana de distanza dal 3-1 di San Siro, ai catalani tocca la “remuntada” per approdare in finale di Champions... és el que deia un diari italià ja fa uns anys, fent-se seu el mot català “remuntada” que ben aviat es va fer molt popular en el periodisme esportiu i en la parla del país transalpí. 

D’exemples com el que hem esmentat n’hi ha un bon grapat, cosa que assenyala la vitalitat del català, que durant segles ha estat una llengua influent i, doncs, exportadora de mots de diferents camps semàntics, com ara la nàutica, l’agricultura, la gastronomia, la construcció, el comerç, la política...

No és d’estranyar que la llengua que té més préstecs del català sigui l’espanyol, un idioma tan proper i prou permeable per integrar alguns centenars de paraules nostres, com ara avería, añoranza, alioli, barraca, butifarra, capicúa, cordel, esquirol, forastero, galera, lonja, mercader, oraje, payés, peaje... 

En canvi, una altra llengua veïna com el francès té poquíssims mots que vinguin directament del català. Tenim els exemples de barraque, galère i apricot (albercoc).

Ben significatiu és el cas de les paraules galera i barraca. La primera fa referència a un vaixell característic de doble tracció, rems i veles, que va senyorejar el Mediterrani fins al segle XVIII. No solament el francès el va adaptar a la seva llengua, sinó que també va anar a parar als diccionaris d’altres idiomes, com ara l’anglès (galley), l’alemany (galeere) i el polonès (galera). 

Pel que fa al mot barraca, ha servit per integrar-se en altres llengües però amb significat diferent. El cas més conegut és el de l’anglès, en què el mot barrack fa referència a construccions per allotjar soldats. I no deixem l’anglès perquè també té paraules manllevades del català, com ara aioli, apricot, bias (biaix), bandolier, paella...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.