Consol de ximples

Vaig obrir els ulls amb un mal pressentiment. Mentre hi ha vida, hi ha esperança, deia el meu avi, seguit d’un: a qui matina, Déu l’ajuda. Doncs bé, aquell matí, l’esperança i Déu devien estar fent alguna cosa més important, potser anar a comprar piles, ja que el meu despertador no havia sonat. Arribava tard a la feina i l’imbècil del meu cap em tenia preparat un matí força entretingut.

Com ja deveu haver sentit alguna vegada, les presses són males conselleres, i mentre reflexionava sobre la saviesa d’aquestes paraules, el primer glop de cafè em va cremar la llengua i una mica l’ànima. Vaig deixar la tassa com qui deixa una barra de plutoni damunt la taula i vaig sortir de casa. En pujar al cotxe, vaig veure un missatge del meu cap al grup de treball: “la reunió s’avança mitja hora”. Vaig trepitjar el pedal com si fos un niu de serpents. Com era allò que es deia? Qui no arrisca, no pisca? Doncs jo vaig arriscar massa amb l’accelerador i, com que el radar no feia tard, vaig acabar piscant una meravellosa multa.

Vaig entrar a la sala de reunions suant. El tirà, assegut al seu tron, em va perdonar la vida amb la mirada. Va revisar el meu informe a correcuita. Per descomptat, no li va semblar bé i, gaudint de la seva meravellosa retrospectiva, em va explicar com fer-lo bé sense donar-me temps per fer-lo. “Qui a tot vol arribar, a res arriba”, vaig pensar mentre prenia notes que ja sabia que hauria de refer. El dia va passar lent, amb les manetes del rellotge fent vaga, però ja sabeu: qui dia passa, any empeny, suposo.

Finalment, vaig arribar a casa cansat i fart, em vaig desplomar al sofà i vaig encendre el mòbil. Al grup de la feina hi havia festa: el cap, en una altra reunió “urgent”, havia compartit pantalla… amb una pestanya equivocada! No us explicaré el que vaig trobar a les imatges per respecte. Només us diré que la nit va estar plena de mems, rialles i silencis incòmodes. Vaig somriure. La primera vegada aquell dia. Mal de molts, consol de ximples, deveu estar pensant. I bé, mai no m’he tingut per gaire espavilat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.