El “cost de ser pobre”: quan tot surt més car
La pobresa no és només ingressos baixos: és pagar sobrepreu per cada imprevist
A Sant Cugat acompanyem famílies que, malgrat comptar cada euro, paguen més per viure. És la “pobresa prèmium”: comissions per no mantenir saldo mínim, recàrrecs per pagar a terminis, assegurances que ningú ha explicat, tarifes energètiques poc ajustades, compres d’urgència al barri perquè no hi ha temps ni coixí per comparar. Quan el frigorífic falla, el crèdit ràpid sembla solució; al final, l’aparell surt el doble de car.
No és manca d’ordre: és manca d’opcions. Les barreres d’accés (aval, historial, papers) tanquen portes i empenyen cap a circuits cars. Què podem fer com a comunitat? 1) Revisar rebuts i data de cobrament; 2) Demanar tarificació social i evitar serveis innecessaris; 3) Fer compra col·lectiva i banca ètica; 4) Abans de signar, consultar entitats locals que ofereixen préstecs sense interès i assessorament.
La pobresa no és només ingressos baixos: és pagar sobrepreu per cada imprevist. Treballem perquè la normalitat torni a ser assequible.
El Fons Social Sant Cugat-Valldoreix, iniciat a finals de 1998, té com a principal activitat la concessió de microcrèdits sense interès i està format exclusivament per voluntaris.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.