Decisions i dol en la malaltia d’Alzheimer

El dol és un procés emocional profund i personal que es manifesta intensament davant de pèrdues o canvis importants. Aquest es fa més difícil quan apareixen pensaments com “necessito ajuda per cuidar”, “no puc sol o sola”, “a casa ja no puc cuidar” o “necessito més temps per a mi”, ja sigui amb la intervenció de professionals a la llar, en centres de dia o en residències.

La persona que cuida pot sentir tristesa com a resposta natural. La pèrdua del rol de cuidador o cuidadora pot generar un sentiment de buit, ja que sovint s’ha dedicat molt de temps i energia a atendre la persona estimada. També pot aparèixer la nostàlgia pels moments compartits.

La por al desconegut i a com reaccionarà la persona davant del nou entorn és molt comuna, així com la por a la pèrdua definitiva. La incertesa i la possibilitat de veure l’estimat desorientat poden generar una gran ansietat.

La culpa també és freqüent: moltes persones se senten culpables per no poder continuar tenint cura en l’entorn familiar. En el procés de trasllat a una residència, sovint es viu un cert alleujament, però aquest sentiment pot anar acompanyat de culpa.

La comunicació entre familiars i la cerca de suport en entitats o altres persones ajuden a afrontar el dol.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.