La lectura és meravellosa. FOTO: Cedida

TOT i més

El llibre que va anunciar el futur

Palma Morena Greco, l’enginyera d’aquesta metàfora dels nostres temps, és italiana i cursa el nivell de Suficiència 3 de català al SLC de Sant Cugat

Palma Morena Greco, l’enginyera d’aquesta metàfora dels nostres temps, és italiana i cursa el nivell de Suficiència 3 de català al SLC de Sant Cugat.

La llum va entrar per la finestra. Em vaig despertar i vaig començar la rutina de preparació per al dia: lavabo, dutxa, rentar-me les dents, vestir-me... Una vegada a la cuina, mentre esmorzava, vaig continuar amb la lectura del llibre que llegia al matí i que parlava de com seria la nostra vida si portéssim una pantalla a la butxaca. La protagonista del llibre passava la major part del temps mirant-se la pantalla d’un telèfon petit des d’on podia veure la vida dels seus amics i, fins i tot, de persones desconegudes. Qualsevol persona podia crear vídeos per contar històries personals i es tornaven famosos només fotografiant gelats o gats. A poc a poquet els llibres havien desaparegut i les pantalles eren per tot arreu: pantalles al carrer, a les cases, als restaurants, a les escoles... Les persones patien malalties amb noms molt estranys: depressió, ansietat, alteració de l’atenció i, inclús, malalties molt més greus. Per curar-les les empreses farmacèutiques havien inventat nous medicaments que provocaven dependència.

Vaig sortir de casa per agafar l’autobús i, mentre m’esperava, mirava quins llibres hi havia a la prestatgeria de la parada. Quan vaig arribar, la meva amiga estava molt entretinguda amb el seu llibre i no s’havia adonat del meu retard (per casualitat estava llegint el mateix llibre que em llegia jo!). Vam riure molt parlant de com viuríem sense llibres, després vam continuar parlant de la feina, dels amors i de més llibres que havíem llegit.

De camí a casa vaig veure un cartell publicitari amb la foto d’una persona amb ulls grans i la cara il·luminada per la llum que reflectia una pantalla. Feia cara de sorpresa, però hi havia una estranya expressió de total aïllament com si alguna cosa li hagués tret la força vital. Una sensació d’inquietud em va envair: “I si tot això es converteix en realitat?”. No, impensable! Vaig obrir un altre llibre per oblidar-me’n.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.