El maltractament a les persones grans (III)

D’entre tots els possibles maltractaments a les persones grans, el més comú i més perillós és el psicològic, perquè deixa ferides i cicatrius profundes, pels crits, amenaces, menyspreus, culpabilització constant, aïllament emocional i manipulació.

Segons la Confederació Estatals de Majors Actius, l’any 2024 el seu telèfon de denúncies va registrar-ne 600 i les comunitats autònomes amb més incidències van ser Andalusia, Madrid i Catalunya. I la Creu Roja Espanyola el 2024 va atendre 2.232 persones grans en situació de maltractament, de les quals el 85% eren dones. Aquest risc encara s’agreuja quan s’hi suma ser migrant, pertànyer a una minoria religiosa o tenir una orientació sexual diferent.
Ser dona, tenir una edat avançada, patir algun tipus de dependència física o psíquica, estar sola i comptar amb una xarxa social reduïda, viure a l’àmbit rural i disposar de pocs recursos econòmics, són factors que fan que augmenti la vulnerabilitat.

La principal reivindicació que fan les entitats de gent gran és la necessitat d’una visibilitat més gran d’aquest problema, ja que la violència envers les persones grans adopta moltes formes subtils, com el tracea condescendent, la infantilització o la negació de la seva autonomia.

I a l’Administració li demanen que no les maltracti enganyant-les i fent creure que s’interessen molt per les seves vides, sense fer res per demostrar-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.