Model o contramodel

Una de les funcions educatives que més responsabilitat comporta per als adults és la de ser model. Els infants i adolescents ens observen de manera constant: com parlem, com reaccionem, com tractem els altres i com resolem els conflictes. Capten perfectament les incoherències entre allò que diem i el que fem. La urbanitat, la responsabilitat col·lectiva o la solidaritat s’aprenen en escenes quotidianes de respecte mutu. Ho vulguem o no, ens convertim en referents. Fins i tot triar “no fer de model” ja és una forma de transmetre valors —potser els contraris als que caldrien i voldríem. 

Quan un adult xiula a l’àrbitre amb ràbia, aparca en doble fila o llença les escombraries fora d’horari, envia un missatge potent als més joves: que les normes poden saltar-se quan ens convé. Aplaudir comportaments incívics i justificar males maneres amb un “tothom ho fa” ens fa còmplices d’una cultura que banalitza el respecte i el civisme. 

Potser per això, la jugada més brillant del partit d’aquest diumenge no va ser un gol, sinó el moment en què un jove es va girar cap a la grada i va dir ben alt: “Va papa, calla ja!”. Aquell gest valent resumeix millor que cap lliçó què vol dir jugar —i viure— amb respecte.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.