Podem parlar del narcisisme com d’un trastorn de la personalitat o d’un patró de comportament, perquè, en realitat, la conducta de les persones amb aquest tret afecta la vida dels altres, sobretot de les persones més properes, com la família i la parella.
Hi ha, com en tot a la vida, diferents nivells de narcisisme, tants com persones amb aquest tret. En un món que promou l’ego entès des d’un punt de vista molt superficial i físic, lluitem constantment amb la idea d’estar per sobre dels altres en tot moment. Això fa que, a vegades, no puguem saber amb certesa si estem davant d’una persona narcisista o simplement d’algú amb un ego desmesurat i un caràcter fort, condicionat per la genètica i la criança.
En els pròxims números dedicats a la salut mental parlarem del trastorn narcisista de la personalitat, una malaltia psicològica caracteritzada per una necessitat excessiva d’admiració, una imatge inflada d’un mateix i una manca d’empatia cap als altres. A primera vista, la persona pot semblar segura, superior o fins i tot brillant. Però sota aquesta aparença sovint s’hi amaga una autoestima molt fràgil.
Qualsevol crítica, per petita que sigui, pot provocar reaccions intenses: ràbia, menyspreu o distanciament.
Les relacions acostumen a ser complicades, perquè el vincle es construeix des de la necessitat constant de validació més que no pas des de la reciprocitat. L’altre es converteix en un mirall.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.