Regularització de la immigració
Aquesta mesura podria ser decisiva per sostenir el sistema d’atenció a la dependència
En un moment en què el debat sobre la immigració torna a la primera línia política, el sector de la cura i sociosanitari observa el moviment amb especial atenció. El Govern ha iniciat els tràmits per a una regularització extraordinària d’estrangers residents a Espanya abans del 31 de desembre del 2026, una mesura que podria ser decisiva per sostenir el sistema d’atenció a la dependència, sempre que no es limiti a un simple tràmit administratiu. El diagnòstic és clar: hi falten mans. Segons estimacions del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Espanya necessitarà incorporar 261.400 treballadores addicionals a l’àmbit de les cures de llarga durada d’aquí al 2030.
La principal oportunitat que presenta aquesta regularització és la capacitat d’aflorar l’economia submergida. Històricament, gran part de la cura domiciliària s’ha sostingut sobre relacions laborals fràgils o informals. Facilitar la transició a l’ocupació formal no només aporta estabilitat i cotitzacions a les arques públiques, sinó que redueix la vulnerabilitat dels treballadors.
Tot i això, regularitzar no equival a professionalitzar. La fórmula seria regularitzar, qualificar i acreditar. Caldria que la regularització serveixi com a palanca perquè els nous treballadors adquireixin coneixements tècnics verificables (higiene, nutrició, mobilització segura), convertint una solució d’urgència davant de la manca de personal en una estratègia de professionalització a llarg termini.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
