La solitud no desitjada és un sentiment que afecta al voltant de 2 milions de persones a Espanya. FOTO: Cedida

TOT i més

La soledat no desitjada

És considerada com una de les grans “pandèmies” silencioses del segle XXI

La solitud no desitjada, un sentiment que afecta al voltant de 2 milions de persones a Espanya, ha deixat fa pocs dies una de les cares més tràgiques: la troballa del cos d’un home de 86 anys, identificat com a Antonio F., que feia prop de 15 anys que era mort al seu domicili de València. El jubilat, –que vivia sol, estava divorciat des de fa anys i gairebé no tenia contacte amb família i veïns, segons informen mitjans locals–, rebia la seva pensió cada mes i pagava les factures de comunitat, gas i llum, per la qual cosa ningú es va adonar de la seva absència.

Aquest succés, descobert de manera fortuïta per un embús en el desguàs de l’edifici per les pluges torrencials a València, obliga, segons els experts, a una reflexió profunda sobre l’individualisme, la pèrdua de xarxes de suport comunitàries i els buits d’atenció institucional, que afecten especialment les persones grans.

I és que la soledat no desitjada és considerada com una de les grans “pandèmies” silencioses del segle XXI, que necessita la implicació de tothom, i és especialment preocupant a Espanya, on 2,4 milions de persones més grans de 65 anys viuen soles, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Per sort, no tots els casos acaben de manera tan tràgica i és possible revertir aquest aïllament, però segons l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada, una persona de cada cinc (20%) pateix soledat no desitjada a Espanya, amb un augment significatiu a partir dels 75 anys.

Al marge de les dades, els experts asseguren que les morts en solitud són una “fallida total” col·lectiva que interpel·la tota la societat, des dels veïns fins a les institucions sociosanitàries, que no van donar l’avís d’alarma. S’ha fallat a tots els nivells. Ha estat un fracàs total de l’Estat de Benestar, ja que els sistemes sociosanitaris, o d’ajuda a domicili, podrien haver-se adonat que aquesta persona no anava a revisions des de fa anys. Cal consolidar les xarxes, cal augmentar la sensibilitat dels bancs, cal estimular la vida dels barris i cal donar més suport a les entitats que busquen crear ambients d’amistat entre les persones grans.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.