Tumors cerebrals i de medul·la espinal

Continuem coneixent els diferents tipus de malalties que, sota el nom de càncer infantil, poden afectar els nostres infants i adolescents. En aquesta ocasió parlarem dels tumors cerebrals.

Gliomes: Les cèl·lules glials són un tipus de cèl·lula del cervell que envolta i protegeix les neurones, responsables de transmetre els impulsos elèctrics que ens permeten pensar, moure’ns i sentir. Les cèl·lules glials les aïllen i els donen suport, i és a partir d’aquestes cèl·lules que es desenvolupen els gliomes.

Aquests tumors poden aparèixer en qualsevol zona del cervell o de la medul·la espinal. Aproximadament el 60% dels tumors cerebrals en infants es localitzen a la regió infratentorial, tot i que també poden aparèixer en zones supratentorials.

Medul·loblastoma: Aquest tumor s’origina al cerebel, situat a la base del crani. Es tracta d’un tumor de creixement ràpid i que sovint es pot disseminar a altres zones del cervell i de la medul·la espinal.

La majoria dels medul·loblastomes apareixen en infants d’entre 5 i 9 anys. Són poc freqüents en nadons i en adults, i lleugerament més habituals en nens que en nenes.

Ependimoma: Representen aproximadament un 10% dels tumors encefàlics pediàtrics. L’edat mitjana en el moment del diagnòstic és de 6 anys, tot i que prop del 30% dels casos es donen en infants menors de 3 anys.

Fins a un 70% dels ependimomes es localitzen a la fossa posterior i tendeixen a propagar-se localment cap al tronc encefàlic.

La supervivència depèn sobretot de l’edat i de quina part del tumor es pot extirpar. Els infants que superen la malaltia tenen sovint risc de presentar algun dèficit neurològic.

Tumors rabdoides: Són tumors pediàtrics agressius dels teixits tous, que poden aparèixer al sistema nerviós central, als ronyons, al fetge o en altres zones del cos. La taxa de supervivència és baixa, al voltant del 20% als cinc anys del diagnòstic.

Per això és tan urgent avançar en la recerca de tractaments més personalitzats, que millorin tant l’eficàcia de les teràpies com la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

Tumor difús de tronc (DIPG): El DIPG és, actualment, un dels pocs tumors pediàtrics per als quals encara no existeix un tractament curatiu. La seva localització al tronc cerebral impedeix qualsevol intervenció quirúrgica, i més del 90% dels infants diagnosticats moren dins els dos anys següents.

Aquest és un dels grans reptes actuals de la recerca en càncer infantil: trobar tractaments que permetin curar els qui avui no podem curar, i fer-ho de la manera més segura i humana possible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.