Tres no són multitud
A Sant Cugat hi ha un total de 2.114 famílies nombroses que representen 11.036 persones. Un 13% de la població de Sant Cugat, per tant, pertany a una família nombrosa
Tres banys per a 11 persones
El Ramon i la Cristina són pares de nou fills, quatre nois i cinc noies. El més gran té 22 anys i la més petita 7. Viuen a Mira-sol en una casa còmoda, una casa on poden fer vida els onze –quan hi són tots– sense excessius problemes d’espai. Per sort, de mica en mica els fills s’han anat fent grans, guanyen en autonomia i descarreguen de responsabilitat els pares. El gran, el Ramon (22), ja ha acabat la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses i està buscant feina. La Blanca (20) estudia Infermeria i el Javi (19), com el seu germà gran, també estudia ADE. La resta –el Miquel (17), la Mònica (16), el Santi (14), la Laura (12), la Cristina (10) i la Núria (7)– van a l’escola.
El cronòmetre s’engega a tres quarts de vuit del matí. Tots, o com a mínim els que han de sortir, que són gairebé tots, tenen una hora per dutxar-se, vestir-se, esmorzar i marxar. Les dutxes són un problema. Tres banys no són suficients. En tenen un per als nois, un per a les noies i un de matrimoni. “El de de matrimoni sempre està ple”, comenta la Cristina. “Tots es volen dutxar alhora. És normal que en un mateix bany un es pentini, l’altre es dutxi i un tercer estigui picant a la porta escridassant perquè surtin”. Com les dutxes són esglaonades, els esmorzars també ho són. Uns fan una cosa i els altres una altra.
La Cristina assumeix que tenir nou fills pot arribar a ser una mica caòtic. “No hi ha una disciplina molt forta. La disciplina la posen ells mateixos”. Per regla general en una família nombrosa, com més són, més aviat fan els nens les coses. S’espavilen més ràpid: “En el nostre cas amb un any ja es vestien i menjaven sols”, reconeix. “I on no arriben els pares, hi arriben els germans”, conscientment o inconscientment.
Ordre i organització
El Jordi i la Mia tenen sis fills, una nena, la Maria (12), i cinc nens, el Jordi (11), l’Edu (10), el Quim (7), el Lluís (4) i l’Albert (6 mesos). La Maria sol ajudar la seva mare amb els petits. A vegades simplement perquè surt d’ella: “fa uns dies em va demanar si podia banyar el bebè. Ho va fer perquè volia”, explica la Mia.
La Mia treballa a casa i es fa càrrec dels nens. El Jordi surt a treballar fora. En aquest cas, com són nens més petits, l’ordre i l’organització són imprescindibles: “Intentem que es facin els llits i deixin les habitacions ordenades abans de sortir. Al vespre es deixen les motxilles preparades, de manera que al matí és esmorzar, vestir-se i marxar”. Tres es dutxen al matí, els grans, i tres a la nit, els petits.
Entre els nens les relacions són complicades: “són molts nens. Tenen relació d’amor-odi, però després es troben molt a faltar”. La nena, com és una sola, gaudeix d’alguns privilegis: té una habitació petita per a ella sola i és l’única que té permès portar amigues a casa.
Families nombroses "hereditaries"
El Daniel i la Virginia, de moment, tenen tres fills: el Dani (9), la Inés (7) i la Martina (5). El Daniel prové d’una família de vuit germans. Aquest és un dels trets característics de la majoria de famílies nombroses: els pares provenen de famílies nombroses i veuen amb uns altres ulls tenir més fills perquè han viscut tota la vida envoltats de germans.
Per al Daniel i la Virginia és important establir rutines: “Saben perfectament que les rutines de la tarda són deures, berenar, dutxa i sopar. Si saben què han de fer, és relativament fàcil mobilitzar-los”. I afegeixen: “També és clau la dedicació que puguis tenir cap a aquests nens. A vegades no només són els fills, és el conjunt total. Si no hi ets es pot convertir en un caos”.
El Dani és responsable i ordenat, i com tot germà gran, també exerceix el paper protector cap a la petita. Juntament amb la Inés es passen el dia de gresca. La Martina és la “bebè”, sap que és la més petita, “la nina” de la casa.
Rutines invertides
Comprar per a onze boques és complicat. La família Farré-Montesó ha de fer una compra per setmana. El Ramon compra una part al mercat de Rubí, que és més econòmic, i la Cristina compra la resta en algun supermercat del poble. “Sempre marques blanques i res de ‘pijadetes’. Les coses extres només en aniversaris o dies especials”. La Mia fa una compra gran per Internet que li porten a casa. Les coses fresques les compren un cop per setmana. A més disposen d’una càmera frigorífica al pàrquing, on poden emmagatzemar tots els aliments que s’han de mantenir frescos en quantitats més grans.
La roba és un altre dels maldecaps de les famílies nombroses. És molt freqüent que els germans es passin entre ells la roba, a mesura que es fan grans. També acostumen a ser benvingudes les donacions d’amistats. Si els nens porten uniforme a l’escola, facilita les coses.
Tenir fills implica sacrificis i renúncies. Tenir-ne molts els multipliquen. En moltes ocasions un dels dos membres de la família ha de deixar la feina per ocupar-se dels nens. En d’altres, no poden marxar de vacances o donar-se segons quins gustos. “Constantment estem renunciant a coses. Jo estava acabant la carrera quan vaig tenir el Daniel” explica la Virginia. “No vaig poder començar a treballar, com ho feien les meves amigues. Però estic encantada”. El Daniel detalla que “si s’han de fer renúncies, per exemple, perquè els nens tinguin millor formació, es fan. Aquestes es fan amb ganes”. La Mia ho corrobora: “comporta moltes renúncies. Una família és un repte”.
Ajuts
Les famílies nombroses, per poder fer front a algunes despeses, reben ajuts en forma de descomptes o bonificacions. A les universitats públiques només han de pagar taxes i al transport públic també hi ha importants descomptes, segons la categoria de família. Les escoles també acostumen a fer rebaixes en la matrícula quan s’inscriuen diversos fills a la mateixa escola. N’hi ha d’altres de més petits, que s’apliquen a petits establiments, o en algunes factures.
A Sant Cugat, fa relativament poc, es va aprovar una moció per promoure accions de suport a les famílies nombroses, monoparentals o amb familiars amb discapacitat amb l’objectiu d’agrupar tots els ajuts, avantatges, bonificacions, activitats, serveis i programes que actualment s’adrecen a les famílies de Sant Cugat, així com aquells que es puguin crear en un futur. L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) també treballa en aquest mateix sentit, per ajudar les famílies nombroses a obtenir ajuts i descomptes.