Parlem del peix (I)
Entrem a les peixateries i mercats i quedem encisats davant les magnífiques exposicions de peix
Els peixos són rics en proteïnes, àcids grassos (sobretot insaturats), Omega 3; amb diversificació de minerals, com ara el iode, el zenc, el fòsfor i el seleni. El consum de la carn del peix és de fàcil digestió, amb un adequat contingut de proteïnes i molt complert en aminoàcids essencials i vitamines. Les proteïnes del peix tenen el mateix valor biològic que les de la carn.
El peix no s’ha de coure més del compte, s’ha de cuinar al punt i millor utilitzant, quan calgui, recipients de ceràmica i fang, doncs, fent-ho així no es perdrà el gust natural i conservarà la majoria dels seus nutrients.
La divisió més genèrica del peix és la de peix blanc i peix blau. El peix blanc té menys greix perquè sol viure al fons del mar i és més sedentari que el blau, però nutricionalment és menys valuós. Els peixos blancs tenen la part posterior del cos arrodonida, la seva carn és blanca, fina i molt suau. Alguns dels peixos blancs més coneguts: rap, nero, llenguado, palaia, lluç, llucet, maire, orada, gall, turbot, sarg, pagre, dentol, mabre, oblada, pagell, bacallà...
A la cuina, un peix blanc: supremes de lluç al forn. En una plata de forn untada amb oli, les supremes de lluç amb la pell tocant al fons es couen durant 8 minuts a uns 180º. A banda, alls pelats i picats, ametlles pelades i picades, pa ratllat, oli, sal i dos ous batuts aconseguint una pasta densa; tirem aquesta pasta damunt del lluç i ho gratinem durant dos minuts. Tot el gust del mar amb una crosta cruixent.