Les masies de Sant Cugat
A l’edat mitjana, Sant Cugat només es componia de masies, tant a dins del terme municipal com als voltants
El permís per fer-hi el mercat va arribar el 1185 per part del rei Alfons II el Cast. No sabem si aquest permís va ser influenciat pel Monestir, però sí que va ser el primer permís que es va donar, abans que als pobles del voltant.
Sant Cugat va anar creixent i les masies que es van anar encerclant al poble han anat desapareixent, perquè a la plaça de l’església hi havia Cal Xerina, seu del club Muntanyenc durant molts anys, més amunt cap al carrer de Sant Domènech hi ha Can Mates, que aquesta encara existeix, a la carretera que va cap a Barcelona hi havia Can Perbell, que d’aquesta els anys 20 en van treure un tros i als 60 hi van construir pisos. Aquesta masia tenia una era davant del torrent de la Bomba, on batien tots els cereals i llegums de la finca. Aquesta era l’he conegut, però sense activitat.
Després també hi havia la Masia de Can Ganxet de la Riera, a l’altra banda del torrent de Can Mora, que quedava aïllada però tenia un terreny molt productiu i la van enderrocar els anys 70; a la rambla Ribatallada hi havia Can Villà on ara hi ha blocs de pisos. Can Volpelleres ja no existeix i ara la zona s’ha convertit en un barri.
31 masies són les que encara romanen al terme, a banda de les que he conegut però que ja no existeixen, com la de Can Cussó, la de Can Rocarol, Can Flo –que aquesta està mig enrunada–, Can Magarola, Ca n’Ubach o Can Gordi. Les que encara podem veure quan caminem per la vila són: La Rectoria Valldoreix, Can Cadena, Can Rabella, Can Magí, Can Quitèria, Can Bell, Torreblanca, Torre Negra, Can Solà, Can Graells, Can Castanyer, Ca n’Ametller, Can Busquets, Can Boba, Can Borrull, Can Cussó, Can Cortés, Can Cases, Can Delaire, Can Caldés, Can Calopa, Can Fontanals, Can Jardí, Mas Janer, Can Llobet, Can Marcet, Can Barba, La Guinardera, Can Brou, Can Majó o Borràs i Can Jané. Les cases de pagès han quedat aïllades o enderrocades a mesura que Sant Cugat creix. Avui dia no tenen gaire vida perquè no tenen terra per cultivar i una masia sense terra de cultiu costa molt de mantenir. A la muntanya si en queda alguna és perquè l’han transformat en restaurant.
Més informació