Dionisio Giménez: "No hem d'oblidar ni perdonar mai el que va passar l'1-O"

El discurso de la corona y otros cuentos del 1-Octubre, així es titula el llibre que ha publicat recentment l'escriptor, periodista i guionista santcugatenc, Dionisio Giménez, sobre els fets ocorreguts durant la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, el paper de la corona i diferents aspectes del conflicte entre Catalunya i Espanya. Giménez explica perquè inclou la ficció per explicar aquesta realitat i quina és la seva visió sobre l'Estat espanyol. Giménez presenta el llibre el divendres 11 de gener, a les 18 h a l'Ateneu Santcugatenc i amb la presència del pallasso Jordi Passarrodona, agredit durant les càrregues policials de l'1-O.

El discurso de la corona y otros cuentos del 1-Octubre és un llibre que parla sobre els fets de l'1 d'octubre i el procés a través de relats i ficció. Per què decideix utilitzar aquest model?

Jo sóc un ferm defensor del relat i del conte, perquè comporta una història al darrere i crec que la condició humana està composta per petites històries. Ens formem a través d'històries i això és una tradició planetària i necessitem les històries per viure i per recordar que les nostres vides són, en si mateixes, una història. En aquest cas el que volia era il·lustrar l'impacte que em van produir les càrregues policials de l'1-O, que van ser uns actes terribles d'un estat que no va saber comprendre que ja no pot funcionar d'aquesta manera contra Catalunya. Els 8 contes del llibre tenen a veure amb accions concretes i reals que van succeir durant aquells dies.

Què és el que vol expressar amb aquest llibre?

La meva indignació, la meva desafecció cap a aquest model d'Estat. Això no ho oblidarem mai i tampoc ho perdonarem. El dia 1 d'octubre es van trencar moltes coses i aquella actitud de l'Estat en relació a Catalunya va fer patent la ruptura i la desafecció dels catalans amb l'Estat espanyol. Més d'hora o més tard Catalunya tindrà el seu futur propi.

El llibre comença explicant la història de Roger Español. Creu que el seu cas és la imatge icònica d'aquell 1-O?

Sí. Vam haver de lamentar la pèrdua de l'ull de Roger Español, que també podria haver-se convertit en un drama. Van disparar contra ell expressament a l'ull. No pot ser que una pilota vagi a parar als ulls d'una persona que està a peu dret, sense voler. Aquella imatge, que tots hem vist moltes vegades, per a mi representa tota la brutalitat de l'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat durant aquell dia.

Més info: Roger Español: "No anàvem a defensar res, anàvem a votar i hi tornaria a anar"

"La corona va jugar un paper funest i detestable"

Un dels contes gira al voltant del discurs del rei Felip VI dies després de l'1-O. Per què creia important incloure aquell discurs en els relats?

La corona va jugar un paper funest i detestable, perquè va justificar aquelles agressions. A més hauria d'haver pres una distància, com fan totes les monarquies. Amb això no hauria tapat totes les vergonyes dels Borbons, però que la monarquia vulgui aparèixer com la figura que marca l'ètica en les divisions territorials em sembla vergonyós. La corona va jugar un paper nefast amb el discurs del dia 3 d'octubre i em semblava que aquest aspecte havia d'aparèixer. El que volia fer en aquest conte era ironitzar sobre aquell discurs, fent una paròdia sobre com el rei va escriure el discurs.

 

Un altre dels relats és un diari personal que escriu Pablo Llarena des d'una presó catalana l'any 2021.

Algú l'havia de posar a la presó i jo l'he posat (riu). És una presó de paper, però té un simbolisme que s'explica per si sol en el llibre. El conte està ubicat en la nova República de Catalunya i el sistema judicial català determina que s'ha de cursar una euroordre per la detenció de Llarena, acusat de prevaricació. I em sembla que no està tant lluny. A més, en el conte, Llarena pateix tots els infortunis i decisions que es van prendre respecte als presos polítics i als exiliats, perquè l'exili també és una presó. En el conte, Llarena pateix el mateix tracte.

"La literatura pot donar-te més llibertat"

Vostè s'ha dedicat al periodisme i també ha treballat en el món del cinema. Quines particularitats té la literatura per explicar històries respecte a altres branques?

La literatura està menys condicionada econòmicament. De totes maneres, el cinema, com la cançó o el conte, ens dona la possibilitat d'establir una estructura que és fonamental en moltes disciplines literàries, que és l'estructura bàsica de la història que volem explicar: presentació, nus i desenllaç. L'estructura és la mateixa en tots els àmbits, però sí que és cert que la literatura pot donar-te més llibertat.

"M'agradaria que el lector establís uns llaços d'empatia amb les persones que són a la presó"

Quina voldria que fos la perspectiva del lector respecte a l'1-O i el que ha vingut, després de llegir-se el llibre?

M'agradaria que el lector establís uns llaços d'empatia, no necessàriament de submissió política o ideològica, amb les persones que estan a la presó, perquè no es mereixen estar a la presó. Ho han dit 130 juristes de l'Estat espanyol, ho han dit els Tribunals Europeus... El buit legal de Llarena, en termes jurídics, són una aberració. M'agradaria que les persones que llegeixin el llibre gaudeixin amb els contes i que els servís d'empenta per seguir lluitant perquè els presos surtin com més aviat millor.

S'ha escrit molts llibres sobre l'1-O i la problemàtica entre Catalunya i Espanya, per què creu que atrau els escriptors aquest tema?

La realitat s'ha d'explicar, i es pot explicar igual amb articles periodístics, amb pel·lícules o amb literatura. El que atrau és el fet d'explicar allò que passa a la nostra societat. Jo he escollit fer-ho en format relats perquè el conte persisteix i, com que estem parlant d'una injustícia, a mi m'agradaria que les persones la recordessin per sempre, i que passi de pares a fills.