Roger Español: "No anàvem a defensar res, anàvem a votar i hi tornaria a anar"

Des de fa un any, la de Roger Español és una de les històries humanes del referèndum de l'1-O que més es coneixen, després que perdés la visió d'un ull en rebre l'impacte d'una pilota de goma disparada per un agent durant la intervenció policial a l'escola Ramon Llull de Barcelona. Ara, i després d'un any ple d'inconvenients físics i psicològics, Español és convidat a molts actes i esdeveniments per parlar sobre la independència i sobre la jornada de l'1-O. Fa uns dies va ser a Sant Cugat, en la presentació del llibre Jo també porto el llaç groc, de la periodista Maria Xinxó, organitzada pel TOT Sant Cugat.

Més info: Maria Xinxó presenta el seu llibre: "La idea era veure la transversalitat del llaç groc"

Com es troba un any després de l'1 d'octubre?

Físicament ja ha passat tot. El que més em preocupava, a part dels dolors i la ferida era el tema dels marejos, ja que tenia por que no m'hagués afectat alguna cosa del cervell. Tot això ja ha passat, m'he recuperat, gràcies a l'ajuda de la família, la parella i molta gent que em troba pel carrer i em dona ànims... tot això m'ajuda a recuperar-me. Psicològicament és més difícil, ja que van passar i segueixen passant moltes coses. Totes aquestes coses es televisen, es veuen per Internet, per les xarxes socials, etc. Això dificulta el fet de passar pàgina, que no és que vulgui fer-ho, però sí que m'agradaria oblidar-me una mica de tot això per poder descansar la ment. És una mica complicat, a part també tinc un nen, a qui vaig haver d'explicar tot. Psicològicament costa una mica més.

Què recorda, a banda de patir en primera persona la violència policial, de la jornada?

Clar, per mi l'1 d'octubre va començar la nit abans, quan amb la meva parella vam fer una volta pel barri, per tots els punts de votació que hi havia per la zona, per mirar d'ajudar en alguna cosa, etc. Com nosaltres hi havia molta gent més i crec que això és un dels sentiments o una de les accions més destacables d'aquella jornada. El dia 1 d'octubre vaig fer el mateix, però el meu punt de votació era a l'escola Fort Pienc, vaig baixar allà i tot estava molt tranquil, així que vaig decidir fer el mateix recorregut que la nit passada, i vaig passar per l'escola Ramon Llull i per l'escola i per l'escola dels Encants, que és on va el meu fill i, per tant, hi conec a molta gent. A Fort Pienc estava tot tranquil, havia esmorzat, només hi havia una petita cua de gent i en arribar a l'escola Ramon Llull vaig veure un canvi radical de situació, en només 3 carrers de diferència. Això per mi va ser un xoc molt important. Bé, en definitiva el record que em queda és el de la companyonia que es feia la gent, el suport psicològic i també físic, en el moment de les càrregues... És important recordar els cops, però acompanyar-ho sempre del record dels moments previs i posteriors a les càrregues.

Un any després, i sabent com va anar tot, tornaria a defensar un col·legi electoral?

Sí. En principi anàvem a votar i, per tant, no anàvem a defensar res i evidentment hi tornaria. Tota la jornada de l'1 d'octubre, no només va servir perquè el poble català pogués expressar la seva opinió, sinó també per treure la màscara a aquest Estat espanyol feixista que es disfressa de democràcia per mantenir les oligarquies econòmiques del país.

En quin punt es troba ara mateix la demanda que va interposar contra el policia que li va provocar la pèrdua de visió?

Ara mateix tenim una demanda interposada contra 11 escopeters i als dos caps responsables de l'operatiu policial. D'aquí poc aniran a declarar els policies i després em tocarà a mi. A mi em tocarà declarar com a denunciant i, ara també com a imputat perquè m'imputen un delicte d'atemptat contra l'autoritat o vés a saber què més s'inventen. Estem en aquest punt i el fet de la meva imputació no afecta per res a la meva acusació, l'únic que implica és que ens donarà més feina a l'hora del judici, però tirarem endavant amb totes i un cop aconseguim el veredicte favorable - que l'aconseguirem, n'estic convençut- podrem demostrar i exigir moltes coses en l'àmbit polític. Com a mínim que demanin perdó, i després que retirin medalles i condecoracions als policies. Aquests són els meus objectius després de guanyar el meu judici.

Veig que és optimista. Creu en la justícia espanyola?

Per sort de la meva agressió hi ha moltes imatges i rebatre el que realment va passar se'l's hi farà realment difícil. En el meu cas es van saltar tots els protocols policials possibles i, a més, està molt ben enregistrat i hi ha molts testimonis i documentació visual. Crec que tot això portarà a guanyar el judici. Pel que fa a la meva imputació, els meus advocats em diuen que no em preocupi, que qualsevol de les penes que em poden caure no arriba als dos anys i, per tant, no entro a la presó, com a molt serà una multa. Però realment no les tinc totes perquè no és un judici normal, com qualsevol altre. No se'm jutja només a mi, es jutja tot un moviment a través de mi i tot això fa que estigui una mica alerta.

Creu que els partits polítics independentistes, després d'un any, estan a l'altura de l'1 d'octubre?

(Riu) No tots. Hi ha un partit polític que realment vol apostar pel mandat de l'1 d'octubre i estar al cantó de què va dir el poble, tant aquell dia com els dies següents. Després hi ha una altra part dels nostres representants polítics que comencen a enrocar-se, des de la meva opinió, a desviar-se una mica del camí, intentant negociar amb un Govern que no dona més resposta que la que ja ha donat des de fa molt de temps, i comencem a travar-se amb diàlegs discussions, pressupostos, etc. amb el Govern espanyol. Jo crec que hi ha moltes coses abans de tot això i s'han saltat moltes coses abans d'arribar al punt on som ara. És una mica més d'aquesta moguda política de la qual ens volem apartar. Hi ha una part dels nostres representants que tornen a estar enrocats amb aquestes actituds i la veritat és que això cansa una mica.

Quin sentiment li genera veure les discrepàncies entre els partits independentistes a vostè, que va patir la violència de l'Estat espanyol en primera persona?

Em genera tristesa perquè el poble ha donat i ha fet molt per arribar on hem arribat fins ara i que els partits polítics tirin per aquesta via em genera desconfiança... deixem-ho així.

La imatge de l'atac policial cap a vostè va representar una icona de la brutalitat policial de l'1-O. Se sent còmode amb aquest paper?

Començo a sentir-me còmode, m'ho he agafat com una responsabilitat perquè encara que jo no volgués el meu cas va ser mediàtic. Al principi sí que m'espantava una mica perquè, al cap i a la fi, representava a més de 2 milions de persones i se'm feia una mica gran. Però a mesura que la gent em deia coses pel carrer, amb el suport de la meva parella, els familiars, etc. vaig agafar forces per tot el que he de fer. Sembla una obligació, però jo m'ho prenc amb molt de respecte, amb molt d'orgull i intento fer-ho el millor que puc. Jo abans era anònim i sí que representa una mica de pressió, però intento fer-ho el millor que puc perquè crec que hi ha més de 2 milions de persones que es mereixen que jo sigui allà on em criden per fer actes.

A banda dels danys que li va provocar la policia, com li ha canviat la vida a partir de l'1-O?

M'ha canviat completament. Físicament encara em costa reconèixer-me al mirall, de fet sempre que passo per davant d'un mirall faig una mirada per reconèixer com és la meva cara. Jo sóc músic i estudiava al conservatori del Liceu. Els músics ja tenim una dificultat per la nostra feina i estem lluitant per això. Ara no vull deixar de seguir lluitant per la república, però tampoc vull deixar de lluitar per tirar endavant amb la meva vida de músic, per tant ara intento reenganxar la meva vida on la vaig deixar aquell dia i, a més, s'afegeix tota la feina que faig encantat de treballar per la república.

Durant aquell dia va rebre algun missatge de suport d'algun partit polític o d'algun alt càrrec?

Sí. Per part de l'Ajuntament i la Generalitat van venir a veure'm a l'hospital. El Toni Comin va venir a veure'm també.