Gemma Molera passa el càncer pel prisma de l'art

L'artista santcugatenca Gemma Molera exposa, fins al 28 de maig, a Sant Cugat del Vallès "Lung & Bones". Una mostra molt personal en la qual plasma la seva lluita contra el càncer i reivindica la voluntat i optimisme per seguir endavant amb la malaltia.

Una exposició que presenta el treball més recent de Molera, qui va decidir tornar al taller, a pintar, a crear, en el mateix moment que decidia cuidar-se a ella mateixa. Un treball personal i carregat de força que no amaga la cruesa dels mals moments, però també mostra l'optimisme i la vitalitat amb què afronta la seva situació.

El nom de l'exposició, "Lung & Bones", ja deixa clar que és el que el visitant descobrirà. "Pulmó i Ossos". "El 20 de maig de 2015 em van diagnosticar un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos, a la part esquerra del meu cos. A partir d'aquí, començo a dir prou a moltes coses que feia, i vaig pensar que ara em tocava cuidar-me a mi", explica.

Des d'aquell moment, fins a l'actualitat, ha seguit diferents tractaments, i ha tingut moments més bons, i d'altres de recaigudes. Un procés en què, més enllà de les teràpies mèdiques, ha seguit diferents teràpies naturals "buscant entendre el meu propi cos", explica, afirmant que, aquest fet, "m'ha empoderat com a dona; donant-me una força que deien que tenia, i que jo no em creia", afirma. "Vaig descobrir una part espiritual meva que jo havia ignorat", clou.

En tot aquest procés, Gemma Molera ha tornat al seu estudi, a Cerdanyola. Un espai que va obrir l'any 2004 i que, pel seu cinquantè aniversari, va endreçar per tornar a començar. És allí on sorgeixen les obres que ara es poden veure a Sant Cugat. En les seves creacions hi ha dos llibres fonamentals. Un de Leonardo Da Vinci ("m'interessa el cos humà, la columna, les cervicals...", aclareix), i el llibre Art forms in nature (que inclou formes vegetals artístiques de la naturalesa).

Els models de Leonardo els pren com a referència en les seves obres, i pel que fa a les formes naturals, les imprimeix en paper vegetal per incorporar-les als seus treballs. Unes obres, les de Molera, fetes amb la tècnica de l'encàustica. "Una tècnica que ve del segle I aC, i que es fa amb cera calenta, creant capes, amb matèria, papers de colors...", explica.

"En aquell moment decideixo ser molt pràctica, amb un format 40x40, i amb aquesta tècnica començo a fer coses, pulmons, ossos, potingues...", descriu, afirmant que eren unes creacions "desordenades" fins que els indicadors de la seva malaltia van tornar a pujar. En aquell moment, un canvi de medicació li va provocar unes diarrees molt fortes i la caiguda del cabell. "El fet de la caiguda dels cabells em va fer fins i tot il·lusió", explica, començant a fer fotografies d'allò que el seu cos manifestava, i a guardar els cabells que li queien.

"Un dia, vaig pensar que mai m'havia fet un autoretrat, em vaig fer una autofoto, i em vaig començar a fer un autoretrat. Un quadre en què els cabells són els meus, incorporats amb l'encàustica. És el meu quadre preferit; em vaig sentir molt feliç", explica. "Per mi és el més significatiu, perquè a partir d'aquí vaig decidir començar a jugar. Va ser com seguir un fil. Hi ha La perruca dels meus somnis, etc.", afegeix.

En aquest moment, l'artista va començar a crear un relat amb les obres que estava creant, a més d'escriure el text que acompanya el catàleg de l'exposició, i en el qual relata la seva vivència amb la malaltia. Un relat que acaba amb una obra carregada d'optimisme: "Vull seguir lluitant". "És el coratge", defensa, remarcant que la seva voluntat és "donar el missatge de què la lluita contra el càncer ha de canviar; que ja no està tan estigmatitzada com fa tants anys".

En aquest sentit, Molera defensa que "sé que sóc una malalta de malaltia crònica greu, però me'n sortiré. I les malalties cròniques greus s'han d'entendre així". "Saber-ho acceptar, i donar aquest missatge positiu, pot ajudar", afegeix, recordant que "si ets conscient de la malaltia, i tens el tractament, pots portar una vida digna. Per mi, aquesta és la batalla ara".

Una "batalla" que s'acompanya de noves propostes artístiques. Actualment assisteix al tractament amb la seva germana Judit, "la meva ànima bessona". Allí, dibuixa a partir de petites coses quotidianes que les inspiren, com ara unes petites pedres recollides a Eivissa.