Torres: "Els bancs han abusat de la confiança del client i ho han portat al límit"

La justícia europea va dictaminar la nulitat de les clàusules sòl abusives en les hipoteques a l'estat espanyol i va determinar que els bancs han de tornar tots els diners que els clients han pagat de més per aquestes clàusules. Un capítol més d'abusos de la banca (prefents, swap...) i que ha generat molts dubtes entre titulars d'hipoteques que no saben si també han estat víctimes de clàusules abusives.

La Casa de Cultura acull aquest dimarts, dia 17 de gener a partir de les 19 hores, la conferència gratuïta Les clàusules terra i altres productes tòxics, a càrrec d'Eduard Torres, del despatx santcugatenc Torres & Mayoral. El TOT entrevista Torres per posar llum sobre aquesta qüestió.

Què són les clàusules sòl?

Són un topall a la baixa respecte l'interès que es cobra en les hipoteques. Per exemple, si està situat en el 3%, encara que l'Euribor baixi per sota d'aquesta xifra, el banc no cobra menys d'un 3%. Els bancs han aplicat el topall, i la diferència amb l'interès que hi havia, és el que han perdut els clients dels bancs.

"No és normal aquesta influència del lobby bancari"

La justícia europea ara obligar a tornar tot aquest diferencial.

El Tribunal Suprem ja va dictaminar el 2013 que hi havia una nulitat en aquesta clàusula perquè contrevenia la directiva europea que obliga els bancs a explicar bé les clàusules. El Suprem, però, només va declarar nules les clàusules a partir del moment de la sentència. La sentència va justificar que es produiria un colapse financer si s'hagués de tornar tot, i per això no va establir un criteri de retroactivitat. No es va basar en criteris tècnics o jurídics.

És habitual que les sentències judicials manifestin arguments que no són jurídics o tècnics?

En l'estament jurídic va sorprendre, perquè donava una justificació aliena a l'argument tècnic. Si no fos per la doctrina europea, ho hauríem d'haver acatat. No és normal aquesta influència del lobby bancari en una interpretació d'una sentència del Tribunal Suprem.

Es va corregir des d'Europa.

El Tribunal de Justícia Europeu va dir que s'havia de portar al moment de la signatura del contracte, és a dir, la retroactivitat. Es computa la devolució de la clàusula sòl des del moment en què es signa el contracte d'hipoteca.

Que li recomanaria a una persona que té una hipoteca i no saps si té clàusules abusives o què pot fer?

El primer que ha de fer és llegir la hipoteca i centrar-se en l'apartat de tipus d'interès. Allà hi ha un paràgraf on especifica si el tipus d'interès té algun tipus de topall. També recomanaria posar-se en contacte amb un despatx d'advocats.

"El Banc d'Espanya ha mirat cap a una altra banda"

El problema en les clàusules sòl ha estat la falta d'informació als clients?

L'error és la falta d'informació. La directiva europea obliga als bancs a informar als clients de tot el que signen. Què feien? Et feien signar quinze papers i un d'ells era un on el client afirmava que havia estat informat. Les clàusules abusives, si s'expliquen i el client les entén, es poden aplicar. Si no s'informa de les conseqüències negatives, hi ha un abús de la confiança dels clients

La gent no llegia el que signava?

Quan vas a comprar un pis, gairebé sempre prima el cor a la raó. La il·lusió és comprar un pis i no escoltes tots els detalls ni tampoc s'informava de les conseqüències en les variacions dels tipus d'interès.

Qui és el culpable d'aquesta situació?

Hi ha dos responsables. Per una banda, els bancs, que han aplicat fòrmules molts dures pels clients i han abusat de la seva confiança, portant-ho tot al límit. Hi ha una ambició per part dels bancs d'anar a buscar uns productes no adequats per una certa tipologia de clients. Per mi, la gran infracció ha estat la deixadesa del Banc d'Espanya, que hauria d'haver limitat i advertit que aquestes pràctiques generalitzades no es podien portar a terme. El Banc d'Espanya ha mirat cap a una altra banda i no ha complert amb la seva obligació de control.

I des dels estaments polítics?

El govern podria haver donat un cop d'atenció als bancs. Ara es parla de la reforma de la llei hipotecària, però ja fa anys que es podria haver adaptat a la directiva europea. No calia esperar a un cataclisme. Com sempre, fem tard.

El govern espanyol està aran estudiant un mecanisme perquè es retornin els diners de les clàusules sòl. Com ho veu?

En el tema de les preferents o accions de Bankia, ja va fer un model d'intervenció i d'arbitratge que finalment no va portar enlloc. Espero que ara estableixi un mecanisme més àgil i que no depengui de la voluntat del banc, que és el que passava. El lobby bancari està apretant moltíssim i ho entenc, perquè s'està jugant moltíssims diners i desestabilitzar el sector financer ara és gravíssim.

"La conclusió és que s'ha abusat del sistema"

Com valora el paper dels bancs?

El banc ha fallat en el deure de la informació i tampoc s'ha preocupat després de canviar les clàusules sòl en els clients que estaven perdent diners. Això hauria estat una posició noble. Alguns bancs ho van fer després de la sentència del Tribunal Suprem, però per estalviar-se els diners dels pleits.

Parlava que s'ha abusat de la confiança.

Els bancs han de tornar a recuperar la confiança del client i una manera seria proposar la millor solució per cada cas concret. Hem de veure el banc com un amic, que no abusi de nosaltres. La paraula clau és la confiança i els bancs han abusat de la confiança dels clients. Les conseqüències les tenim aquí.

Quina conclusió en treu de tot plegat?

La conclusió és que desgraciadament s'ha abusat del sistema. A nivell personal, el que m'ha fet més mal és la qüestió de les preferents, on s'ha atacat a un segment de la població mig-baix. Han agafat la gent gran, on la confiança era bàsica, i han substituit la llibreta d'estalvis dels avis per una llibreta igual, del mateix color i dimensió, de preferents. Han perdut els estalvis. Això és d'una mala fe total, no es pot fer. Ha estat brutal, la mitjana d'edat dels clients que han vingut al despatx és de més de 70 anys. Ens han vingut sord-muts. Gent amb 30 anys en la mateixa oficina a Sant Cugat i el director els hi diu que enlloc de guanyar el 3%, tindria el 7% sense explicar que eren preferents. És molt fort.