El Tribuna Sant Cugat Empresarial debat com fer de Collserola un actiu i no un recurs
La trobada ha reunit empresaris i agents del sector per debatre com protegir el futur del parc davant la crisi climàtica
Collserola s’ha de deixar de veure com un recurs i s’ha de començar a tractar com un actiu, que es cuida i s’hi inverteix. Aquesta ha estat una de les idees principals del Tribuna Sant Cugat Empresarial d’aquest dijous 12 de novembre a l’Auditori Banc Sabadell. Amb el títol El valor del territori. Invertir en sostenibilitat i futur. El cas Collserola, la trobada ha reunit quatre veus amb quatre punts de vista sobre el parc: Joan Cabezas, CEO i cofundador de Nactiva; Carla Coloma, directora de Sostenibilitat de Fluidra; Manel Ferrer, president de Collserola Iniciatives, l’associació de propietaris agroforestals de Collserola, i Emili Dalmau, oficial responsable de la unitat tècnica del GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) dels Bombers de la Generalitat.
L’acte l’ha obert Xavier Ventura, subdirector del Banc Sabadell i director Territorial Empreses Catalunya. Ventura ha dit: "Acostumem a veure el territori com un lloc on passen coses i poques vegades hi pensem com un actiu en què s’ha d’invertir i que s’ha de cuidar". També ha afirmat que l’entitat entén la sostenibilitat com una "qüestió de valor" i que Collserola no es pot entendre sense Sant Cugat, ni Sant Cugat sense Collserola.
Quatre mirades sobre Collserola
El debat entre els ponents ha girat sobre el paper de Collserola com a actiu, la prevenció d'incendis i quin ha de ser el paper de l'administració pública i els agents privats en la preservació del medi.
Ferrer ha començat recordant que el 60% de les hectàrees de Collserola són privades. "Els propietaris hem de jugar un paper protagonista en el present i futur de Collserola, volem una col·laboració amb les administracions", ha expressat. També ha explicat per què costa tant gestionar les finques: els costos, el risc d’incendi i les grans diferències de mida entre propietats, que fan difícil reunir i conèixer tots els propietaris. “Això impedeix tirar endavant”, ha lamentat.
D'aquest risc també n'ha parlat Dalmau que ha explicat que l’estat dels boscos de Collserola “és complicat”. Ha detallat que ja hi ha estudis publicats sobre els incendis de sisena generació. En un incendi d’aquest tipus, el contacte entre el bosc i les cases obligaria a fer actuacions “inassumibles” i el sistema “col·lapsaria”. “No volem més camions ni més avions, sinó que es destini pressupost a la prevenció”, ha afirmat.
En aquest sentit, Dalmau també ha posat el focus en el canvi climàtic i la composició del bosc català. "Els boscos catalans tenen de mitjana entre 100 i 150 anys i van néixer en unes condicions que no tenen res a veure amb les d’ara", ha afirmat.
El Tribuna Sant Cugat Empresarial ha girat al voltant del futur de Collserola. FOTO: Ajuntament.
Entendre Collserola com un actiu
Davant d’aquesta situació, Cabezas ha proposat canviar la manera de mirar la natura i, en especial, a Collserola. “Un recurs l’esgotes, un actiu el cuides i el preserves, i el món modern ens ha fet oblidar que hem de tractar la natura d'aquesta forma”, ha afirmat. Cabezas ha parlat del seu projecte, Nactiva, que inverteix en regeneració de la natura de dues maneres. D’una banda, arriba a acords amb propietaris per gestionar les finques amb un model regeneratiu. De l’altra, inverteix en empreses que porten aquests productes al mercat.
En el cas de l'empresa Fluidra, Coloma ha explicat que des de la companyia han impulsat un projecte de crèdits climàtics a Collserola que li permet compensar la seva petjada hídrica dins de les conques hidrogràfiques. Gràcies al projecte, ja té balancejat el 10% del seu consum.
Pel que fa a la rendibilitat d'invertir en natura, Cabezas ha estat clar: “Si no aconseguim que la gestió de la natura sigui rendible, ens costarà revertir la situació”. Ha admès que els inversors poden acceptar una rendibilitat més baixa, perquè els beneficis ecològics i socials, com l’aire i l’aigua, són per a tothom, i perquè “la natura necessita el seu temps”. Coloma ha matisat que Fluidra no mesura el retorn en diners a curt termini, sinó en seguretat hídrica i en la resiliència del mateix negoci.
Ferrer ha afegit que els crèdits climàtics són l’eina que fa possible aquest model. La Generalitat els va regular el desembre del 2023, de manera “inèdita”, i ordenen la gestió forestal per captar més CO₂ i aigua i guanyar biodiversitat. El progrés es calcula en un horitzó de 15 anys. A més, ha recordat que creen ocupació i redueixen el risc d’incendi.
La pagesia, part de la solució
També s'ha parlat de gestió regenerativa, Cabezas ha explicat: “Qualsevol actuació ha de deixar la natura millor de com estava”. També ha defensat que Catalunya pot ser pionera en aquest camp. Dalmau, però, hi ha posat un matís des de la prevenció: “Si la pagesia no és rendible, tenim molt poc a fer”. Ha posat d’exemple la ramaderia extensiva: “Si el bestiar menja herba i matolls, el risc d’incendi extrem desapareix”, i a més hi guanya el comerç local.
Ferrer hi ha coincidit i ha recordat que el pla especial preveu recuperar 160 hectàrees de sòl agrícola, com les oliveres que hi havia dins dels boscos. “No és gaire, però ho volem treballar”, ha dit. Ha defensat que Collserola “també és agricultura”, amb productes “extraordinaris”, com el tomàquet mandó i varietats tradicionals que es poden recuperar. Coloma ha tancat el bloc amb una idea: perquè aquests projectes funcionin, cal una col·laboració “molt local”, amb socis fiables i mètriques clares que demostrin el retorn tant al territori com a l’empresa.
Menys burocràcia i un pla estratègic
El paper de l’Administració en el futur de Collserola és el que ha generat més matisos entre els ponents. Cabezas ha dit que el marc regulador de la natura a Catalunya és “dels millors de l’Estat i dels més avançats d’Europa”. Tot i això, ha demanat a l’Administració que actuï més “com a soci i promotor” que no pas com a finançadora o reguladora. Ha proposat fons de natura cofinançats i una DO per als productes agrícoles de Sant Cugat.
Ferrer ha defensat que cal esborrar les “línies administratives fictícies”, perquè “el foc i la natura no entenen de públic o privat, sinó de valls i turons”. També ha reclamat un pla estratègic de Collserola per als pròxims quatre anys.
Coloma ha dit que moltes empreses grans tenen “el múscul” per invertir-hi, però que els cal “regles clares i seguretat”. Dalmau ha reconegut des de l’Administració que la quantitat d’actors i les competències repartides compliquen la feina, tot i això, ha assegurat: "La coordinació és essencial perquè a partir de certa potència, els incendis no entenen de límits administratius”.
Les lliçons de la pesta porcina
El debat també ha tractat el brot de pesta porcina africana, que manté Collserola sense data de reobertura. Ferrer ha lamentat que s’hagin aturat feines de regeneració i ha dit que cal reobrir “com més aviat millor”, especialment pels crèdits climàtics. Coloma ha reconegut que alguns compromisos de Fluidra s’han aturat i ha dit que la lliçó és diversificar les solucions basades en la natura. Dalmau ha destacat la importància de la “consciència de situació”, és a dir, que tothom sàpiga on som, què està passant i quines responsabilitats té. Cabezas ha defensat que la crisi demostra la necessitat d’una gestió “proactiva”, amb corredors naturals i control de les poblacions de fauna.
Foto de família del Tribuna Sant Cugat Empresarial. FOTO: Ajuntament.
El president de Sant Cugat Empresarial, Eduard Torres, ha dedicat una part de la seva intervenció als incidents de la vaga general de dimecres. En nom de l’associació, ha expressat la seva solidaritat amb les persones i empreses que l’han patida. En aquest sentit, pel que fa a la crisi de l'habitatge ha reclamat "un gran pacte d'estat" entre tots els actors involucrats.
Un gran privilegi i una gran responsabilitat
L’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), ha definit Collserola com a "tema cabdal" per a tot l'ecosistema urbà que l'envolta. "Tenim el gran privilegi de gaudir d’aquest espai, però també la responsabilitat de preservar-lo per a les futures generacions", ha afirmat. Vallès ha recordat l’incendi del 1994 i ha alertat que el risc de foc "és cada cop més alt". Segons ell, és una responsabilitat compartida de tothom qui forma part de Collserola.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.