Massot : "Establir una data exacta de l’obertura de Collserola seria una equivocació"

Cristina Massot és la secretaria general del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Ha estat al capdavant de la gestió del brot de pesta porcina africana, que ha afectat Barcelona i diversos municipis del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, entre els quals Sant Cugat. La crisi va obligar a tancar el Parc Natural de Collserola i a restringir-hi l’activitat d’oci i econòmica, una mesura que ha generat el malestar de veïns i empresaris.

Fins i tot alguns alcaldes, com el de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, han reclamat la reobertura del parc. Ara, quan està a punt de complir-se un any de la declaració del brot, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha apuntat que Collserola es podria començar a reobrir a finals de novembre o principis de desembre, només en zones delimitades.

Més info: Pesta Porcina: Ordeig anuncia la data de reobertura de Collserola

Quina és la situació actual del brot? 

Amb els resultats a la mà i veient com s’ha desenvolupat la crisi al llarg d’aquests onze mesos, el que podem afirmar és que l’evolució és favorable. Si l’estratègia que estem aplicant continua donant els resultats que ha donat fins ara, estem entrant en una fase final de contenció del virus a la zona que tenim tancada. Tots els animals positius que hem trobat i capturat eren dins de la zona confinada. I afecta especialment la zona de Collserola.

Quants positius s’han detectat i quantes captures de senglars s'han fet?

Se n’han detectat 419. Tots aquests positius corresponen a animals i restes d’animals que s’han trobat dins d’aquesta zona tancada amb més de 350 mitjans de tancament.

Quina densitat de senglars hi ha actualment?

En aquesta zona tancada, on estem aplicant l’estratègia de buidatge sanitari, l’objectiu és arribar a una població zero de senglars, per reduir al màxim el risc de dispersió de la malaltia. Ara hi ha uns 150 animals, aproximadament. Aquest sector tancat el podríem dividir en tres ubicacions: la zona sud de Collserola, Cerdanyola-Sant Cugat i la zona de dalt de Castellbisbal. En aquesta zona, ara hi hauria 20 senglars per quilòmetre quadrat.

Quant s’ha reduït la població?

En tota aquesta zona tancada potser tenim 1.500 animals. Des de l’inici de la crisi hem capturat prop de 14.000 senglars, 13.684 animals en tota aquesta zona.

L’emergència ha servit també per reduir la sobrepoblació?

Evidentment, l’estratègia en aquesta zona tancada és el buidatge sanitari. L’objectiu final és que no hi quedi cap senglar, sobretot per reduir al màxim el risc que cap animal viu es pugui infectar amb alguna resta. Continuarem treballant per retirar totes les restes del medi natural. Les restes dels animals morts són infectives durant molt de temps. Quan hàgim eliminat tota la població de senglar en aquesta zona, haurem de continuar treballant per assegurar-nos que no quedi cap resta d’animal infectat.

Se sap ja l’origen del brot?

Totes les línies de recerca estan obertes. Totes les dades que obtenim cada setmana amb els animals positius que trobem passen a formar part de la investigació de l’origen del brot. És important saber-ho, perquè si ha arribat per alguna via en què podem posar mesures preventives, cal treballar-ho. També és possible, com en altres brots que hi ha hagut a Europa i a la resta del món, que no tinguem prou informació per poder afirmar d’on ha vingut. Sí que és cert que, en l’últim informe del laboratori de referència de Madrid, agafava força la teoria que el brot hagi pogut arribar amb un producte contaminat.

El conseller Ordeig va avançar una data aproximada de reobertura. Hi ha dia exacte?

Ara mateix, establir una data exacta de l’obertura de Collserola seria una equivocació per part nostra. L’evolució de l’estratègia aplicada és favorable. Hem anat reduint la població de senglars i ara estem trobant que la majoria dels positius són restes de fa uns cinc mesos. Això fa que pensem que la dispersió del virus està força controlada dins d’aquesta zona i, si no passa res estrany, arribarem a la fase final. En tot cas, l’aixecament de restriccions ha de respondre sempre a criteris sanitaris.

Quins són aquests criteris sanitaris?

És en això que estem treballant intensament amb les diferents unitats del Departament i també amb els companys del Departament d’Interior i del Cos d’Agents Rurals. Aquests criteris estan lligats al temps que fa que no apareixen positius en una zona, a la interacció amb el medi natural o a fins a quin punt aquest medi està allunyat de zones on hi pugui haver animals o on ja no en quedin, perquè tenim sistemes de vigilància allà on es mouen. Sempre començarem a obrir zones on, aplicant aquests criteris, s’avaluï que el risc és molt baix o menor. I seguirem un ordre, en aquest sentit.

“D’aquí a un mes, jo crec que sí, ja es podran començar a aixecar restriccions”

Serà una obertura esglaonada? Es manté la data del conseller?

Quan tinguem definits els criteris, els compartirem amb els alcaldes, perquè entenem que són les primeres persones amb qui els hem de compartir, i també amb el sector porcí, amb qui ens reunim cada quinze dies. Els acabarem de tancar i mirarem per on comencem. Sabem que hi ha molta pressió. D’aquí a un mes, jo crec que sí, ja es podran començar a aixecar restriccions, d’acord amb l’evolució de les captures i el nombre d’animals que quedin. Però hem d’avaluar les zones on hi ha més risc de trobar encara restes. A petició i per mandat del conseller, estem treballant intensament per definir aquests criteris i que la gent entengui per on anirà l’aixecament o la flexibilització de les restriccions en cada cas.

“Entenem que ara, després d’onze mesos, els ànims estan esgotats”

L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, i part de la ciutadania ha criticat que no s’obrissin abans camins segurs. Què els respon?

El primer que vull fer és donar-los les gràcies, perquè fa mesos que aguanten tota la pressió de les restriccions imposades, tant en l’àmbit de les activitats econòmiques com en el lleure. Restringir l’activitat de lleure té un impacte emocional en les persones que en cap cas menystenim. Però parlem d’una malaltia molt greu i, gràcies a les restriccions i al seu compliment per part de la majoria de la ciutadania, en una zona on tots vèiem molt complicat aplicar-les, hem estat capaços de fer el que hem fet. Això és gràcies a la col·laboració de tothom. Entenem que ara, després d’onze mesos, els ànims estan esgotats. Però estem convençuts que és gràcies a això, i a tota la feina feta per l’operatiu, que podem parlar d’aquesta evolució positiva.

Recordem que vam establir aquestes restriccions per tres motius: per poder dur a terme les tasques que fem, per evitar la dispersió del virus a través de les persones i per no espantar els senglars i provocar-ne el moviment. Ara ens queden molt pocs senglars, que coneixen els sorolls i l’operativa i estan molt pendents del que passa al seu voltant, de manera que necessitem aquest espai per poder acabar les operacions amb seguretat. Repeteixo: estem intentant tancar els criteris que aplicarem a l’hora d’actualitzar les restriccions a les zones on puguem, i amb tota la sensibilitat cap a l’esgotament de la ciutadania.

Quants accessos a Collserola s’han tancat? S’han posat multes a qui s’ha saltat les restriccions?

Hi ha expedients sancionadors oberts, que encara no estan tancats. Els han obert els Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, a partir d’actes aixecades per diferents cossos, tant del Departament d’Interior com de la policia local, entre d’altres. Pel que fa als accessos, no arriben a 360 tancaments. Evidentment, no s’ha pogut controlar tancament per tancament, perquè era inassumible. Aquí sempre s’ha de fer una crida a la responsabilitat de les persones. Quan hàgim passat aquesta crisi i mirem enrere, veurem el resultat de què s’ha fet i direm: “Bé, mira, ens n’hem sortit”.

“Si la pesta porcina entrés a les granges, provocaria el buidatge sanitari de moltíssimes explotacions”

És una malaltia que no afecta les persones. Per què cal restringir la mobilitat de tants ciutadans per protegir un sector i per què eren necessàries aquestes mesures?

El sector porcí té un paper molt rellevant en el producte interior brut de Catalunya i ocupa moltes famílies. Hi ha petites i mitjanes empreses que en depenen, i pagesos també. Forma part de la diversitat de l’activitat agrària de Catalunya, però també de les petites i mitjanes empreses del sector carni. A vegades només parlem d’exportació i de grans empreses, però aquí hi ha tota una cadena de valor vinculada a aquest sector. En gran part, tot el que s’ha fet és per això. Però la pesta porcina africana és una malaltia molt greu dels porcins i, per tant, també és una qüestió de benestar animal. Si no haguéssim fet res, aquesta malaltia s’hauria escampat, els senglars de Catalunya s’haurien anat infectant i hauria suposat la mort, a poc a poc, d’una gran part de la població de senglar del país. És una malaltia que provoca un quadre greu i que no és desitjable per una qüestió de benestar i de sanitat animal. Si la pesta porcina entrés a les granges, provocaria el buidatge sanitari de moltíssimes explotacions, més enllà de l’impacte econòmic per al sector.

Ha arribat a alguna granja?

No. Aquest és el gran objectiu, més enllà d’eliminar la malaltia: que no fes el salt a les granges, perquè seria molt greu. La normativa actual obliga al buidatge sanitari de les explotacions afectades, i tindria un impacte en el sector de tot Catalunya, de tot Espanya i de tot Europa, com ja es va veure els primers dies, quan no hi havia certesa de la magnitud del problema.

Restauració, hípiques, clubs esportius i excursionistes també s’han vist afectats. Com estan les ajudes?

Vam aprovar un acord de Govern per impulsar ajudes per a les empreses que hagin patit un impacte negatiu en la seva activitat i que els hagi afectat molt negativament en els balanços del 2026. S’està treballant amb diferents departaments per establir unes bases i identificar quines activitats han patit aquesta afectació per poder-les ajudar. Necessitem els números de l’activitat del 2026 per poder-los comparar amb els del 2025 i veure quin ha estat l’impacte. El que sí que està obert, i hi acompanyem les empreses que ens ho demanen, és l’Institut Català de Finances, per fer crèdits pont mentre no arriben aquestes ajudes.

Llavors, les convocatòries encara no estan obertes?

Hem de tenir dades comparables d’un exercici amb activitat normal i d’un exercici en aquestes circumstàncies, però, evidentment, arribaran aviat i hi estem treballant conjuntament amb els diferents departaments implicats.

Com s’explica que Russell Crowe pogués rodar una pel·lícula dins la zona tancada i la gent no hi pugui passejar?

Es va autoritzar el rodatge perquè complia els requisits establerts per la resolució de restriccions: era una activitat econòmica en un recinte tancat, amb control d’accessos i mesures de bioseguretat. La productora va corregir les deficiències detectades a la tanca perimetral i se’n va garantir la revisió diària. A més, es va comprovar que no hi havia senglars dins del recinte. L’objectiu era no perjudicar les activitats econòmiques més enllà del necessari, sempre que es garantís la seguretat sanitària. Per això es va considerar que el rodatge es podia fer sense risc i d’acord amb la normativa vigent. Hi ha altres grans espais tancats perimetralment on s’ha mantingut l’activitat econòmica, perquè ja sabíem que això era una cursa de fons.

"Fent el buidatge sanitari d’una zona, evitem que el virus es dispersi pel medi i arribi a la resta de col·lectius i de població de Catalunya."

Entitats animalistes com SOS Senglars han criticat el sacrifici d’animals. Què els respon?

La pesta porcina és una malaltia 100% letal per als animals infectats, i és hemorràgica. Provoca un patiment important als animals. Fent el buidatge sanitari d’una zona, evitem que el virus es dispersi pel medi i arribi a la resta de col·lectius i de població de Catalunya. Per tant, ho hem de veure com una qüestió de benestar i sanitat animal.

Preveien que la crisi podia durar un any? Quin balanç en fa?

Quan vam començar aquesta cursa, miràvem la resta de països europeus, i al que millor ho va fer li va costar un any i mig ben bo. A Bèlgica i en altres països que ho han fet molt bé van trigar entre un i dos anys, i després hi ha el període de recuperació. Però a Bèlgica parlàvem d’una zona boscosa i poc poblada. Aquí enteníem que l’aplicació de tancaments i restriccions seria molt més complexa. La valoració que en faria, sense caure en l’autocomplaença ni ser excessivament optimista, és que estar onze mesos després amb una població d’entre 100 i 200 animals a la zona que queda per buidar és molt positiu.