Preocupació veïnal per la probable obertura d'un abocador a Can Balasch

La Plataforma Rubí Sense Abocadors fa temps que alerta de la probable obertura d'un abocador de residus no perillosos a Can Balasch i les conseqüències que generaria pel seu entorn. Can Balasch es troba al terme municipal rubinenc, però a pocs centenars de metres de Sant Cugat, per la banda de Mira-sol i l'Hospital General. Els veïns alerten de la proximitat amb nuclis urbans i, fins i tot, d'una escola de primària.

Una empresa pertanyent al grup santcugatenc TMA va presentar un Projecte d'Actuació Específica (PAE) a l'Ajuntament de Rubí per tal possibilitar urbanísticament la conversió de l'espai en un abocador. A finals de maig, el Consistori rubinenc va denegar el projecte en considerar que "no reuneix els requisits per a l'aprovació prèvia municipal".

Tot i això, l'empresa ha iniciat els tràmits per obtenir la llicència ambiental de la Generalitat i la plataforma de Rubí alerta que l'activitat com a abocador podria començar un cop se li concedeixi, malgrat no disposar del PAE aprovat. D'altra banda, des de l'Ajuntament de Rubí asseguren que "mentre no es disposi d'un PAE aprovat per la Generalitat no pot tramitar la llicència urbanística pel dipòsit de residus no perillosos".

Sant Cugat també s'ha posicionat en contra del projecte i va alertar que aquest abocador està a un quilòmetre de distància del terme municipal santcugatenc i que se situaria sobre un aqüífer que nodreix el Torrent i l’Estany dels Alous. De fet, l'Ajuntament de Sant Cugat va presentar al·legacions al PAE que va presentar l'empresa, malgrat que ho va fer fora de termini.

Un milió de metres cúbics

El projecte presentat pel grup TMA preveu un abocador amb capacitat d'un milió de metres cúbics. La proposa inclou que sigui un dipòsit de residus no perillosos, procedents principalment de la indústira: ferralla, cautxú, pells, cuirs, plàstics, embalatges de plàstic, residus industrials assimilables a escombraries domèstiques, residus procedents de construcció, vidre...

Una de les queixes veïnals és que el projecte presentat el 2018 per l'empresa amplia l'activitat del projecte original de 1994. En el pla més recent, s'amplien els anys per abocar residus, passant de 8 a 14, i també s'inclou una parcel·la de més de 70.000 metres quadrats que la plataforma sospita que podria servir com a ampliació. També s'augmenta la classe de residus permesos, ja que el 1994 es parlava de residus inerts i ara de no perillosos.

El 1994 l'Ajuntament de Rubí va rebutjar el projecte, malgrat que sentències dels tribunals van acabar donant la raó a l'empresa i va instar el Consistori a aprovar-lo. Amb tot, els veïns asseguren que ara no es pot modificar i ampliar aquell projecte i que, en cas que tiri endavant, ho portarien als jutjats.

Alerta del veïns

"El 1994 era un milió de metres cúbics, amb uns residus molt concrets, tretze tipus de residus inerts. Ara es converteixen en 224 residus no perillosos i la capacitat sembla el doble del milió de metres cúbics. L'Agència Catalana de Residus diu que no s'omplirà tot el forat, però si el forat és més gran, no hi ha cap garantia que no es faci", denuncia Montse Rousse, de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.

A més, una de les principals preocupacions dels veïns és la proximitat amb nuclis habitats. "El problema principal és que inicialment són una activitat extractiva, que no té distància amb les cases, però després te l'omplen de residus", expliquen. En aquest sentit, assenyalen que els abocadors estan en funcionament "24 hores al dia dels 365 dies l'any", fet que incrementa les molèsties.

"El problema principal són les pudors, és el que ens va moure a mobilitzar-nos", afegeix la membre de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, que assegura que és una situació "horrorosa". Una situació que coneixen per experiència, ja que molts veïns també es van mobilitzar contra l'abocador de Can Carreras, a Rubí mateix. En aquest cas, les pudors es van reduir amb un sistema de captació de gasos i la seva crema.

"Es van reduir les pudors, però les emissions hi eren. Deixaves el cotxe un dia aparcat al carrer i passaves el dit, i era negre", assegura Rousse. De fet, van contractar una empresa que va detectar 122 compostos contaminants "perjudicials per la salut, alguns cancerígens". Un informe que la Generalitat no va validar per l'empresa no estava adscrita a l'administració. "Els tècnics de la Generalitat venien, sense cap aparell, i feien les proves olorant-ho ells mateixos".

Historial de denúncies

I és que la lluita de veïns de Rubí contra els abocadors ve de lluny i anteriorment se centrava en el de Can Carreras, gestionat pel mateix grup. Després d'anys d'investigacions i estudis dels mateixos veïns, es va clausurar l'abocador el 2016. De fet, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va donar un toc d’atenció a Espanya per l’existència d'abocadors que incomplien la Directiva comunitària de residus, entre els quals hi havia el de Can Carreras, l’únic investigat per la Unió Europea a tot Catalunya.

"Can Carreras era de residus inerts i va anar evolucionant fins a residus no perillosos. Diuen que són d'origen industrial, però la recollida de municipis també acabava allà. Els camions de recollida no poden entrar directament als abocadors, i nosaltres ho hem vist moltes vegades. Tota la recollida d'indústria, hospitals i municipal es portava a Can Carreras... Els residus sanitaris, que s'han de tractar, han arribat tal qual sense cap tractament. Són unes pràctiques per abaratir costos", assegura Montse Rousse de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.

Els veïns van investigar el funcionament i van detectar excés de camions i, també, que no es comptabilitzaven tots els que entraven. "Hem demostrat amb imatges que s'ha tirat de tot i l'Agència de Residus no ens feia cas. Però al final ens han donat la raó", destaquen. També asseguren que es van abocar molts més residus dels permesos.

"Ens temem que a Can Balasch es torni a repetir el mateix que a Can Carreras. Tenint l'historial de l'empresa, no te'n pots refiar. Haurem de seguir controlant-ho nosaltres, perquè l'administració no ho fa", denuncien.

Nova parcel·la

L'últim projecte presentat de l'abocador inclou una parcel·la de 77.000m2 i que no constava en cap dels plànols del projecte com a part de l'àmbit de l'abocador. Això fa sospitar a la Plataforma que en un futur es podria omplir de residus. "És un forat immens sense restaurar. Les activitats extractives per autoritzar-les han de tenir projecte de restauració i no s'ha fet. I tot i això els hi van permetre modificar el projecte d'empliment amb terres per residus", avisen.

La capacitat és de 3,5 milions de metres cúbics, el triple que el forat previst per l'abocador inicial. A més, un temor és que es pugui omplir tot amb els residus de l'abocador de Vacamorta, al Baix Empordà, que sentències judicials obliguen a buidar des de fa anys i que ara el govern català ha iniciat els tràmits per fer-ho.