La possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat entra en fase decisiva
El ple, marcat per la tensió i la presència veïnal, arriba en la recta final del procés de segregació, amb el 7 de gener com a data límit per lliurar els informes a la Generalitat
El procés de segregació de Bellaterra de Cerdanyola i la seva possible annexió a Sant Cugat entra en fase decisiva. El 7 de gener venç el termini perquè l’EMD de Bellaterra i els ajuntaments implicats lliurin els seus informes a la Generalitat. L'Ajuntament de Sant Cugat, que no s'ha pronunciat públicament, també haurà de lliurar el seu informe. Amb tota aquesta informació, la Generalitat haurà de decidir si prospera el procés.
En aquest context, la Junta de Veïns l'EMD de Bellaterra va rebutjar aquest dilluns, 15 de desembre, una proposta de l’oposició per crear una comissió específica que redactés l’informe sobre l’annexió a Sant Cugat del Vallès. L'oposició tem que l'informe que està elaborant el govern bellaterrenc no sigui prou contundent a favor de la segregació.
Un ple tens i amb una forta presència veïnal
La sessió plenària a Bellaterra va ser tensa, entre pancartes, xiulets i aplaudiments. La Junta de Veïns i Veïnes de l’EMD va rebutjar, amb els cinc vots del govern de Bellaterra Endavant, una moció de l’oposició per confeccionar l’informe sobre l’annexió a Sant Cugat a través d’una comissió.
La proposta demanava també que el grup de treball incorporés representants dels dos grups de l’oposició, la vocal no adscrita i el col·lectiu veïnal Bellaterra és Sant Cugat. Una setantena de veïns i veïnes van seguir el ple en directe a l’edifici de l’EMD. Entre el públic, format per veïnat i membres de la comissió Bellaterra és Sant Cugat, hi havia el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Puigneró.
Rotllana de veïns i representants polítics de Sant Cugat i Cerdanyola, fora de la sessió plenària, aquest dilluns 15 de desembre al ple de l'EMD. FOTO: Judit Josa
Els calendaris dels ajuntaments
El procés de segregació de Cerdanyola i d’annexió a Sant Cugat del Vallès ha entrat en temps de descompte. El 7 de gener de 2026 finalitza el termini per lliurar a la Generalitat de Catalunya —l’òrgan que haurà de decidir si prospera el procés— els respectius informes tècnics.
L’Ajuntament de Cerdanyola, que sempre s'havia mostrat contrari a la segregació de Bellaterra, té previst aprovar en el ple d’aquest dijous 18 de desembre una declaració institucional. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Cugat, que fins ara no s’ha pronunciat públicament, ultima el seu informe. Finalment, el ple de l’EMD votarà el seu document el dia 29 de desembre.
L’oposició reclama transparència i participació
En successives intervencions, els vocals Guillem Nadal i Carles Triginer (Gent per Bellaterra), Laura Batalla (ERC) i la vocal no adscrita, Maria Jesús Cornellana, van coincidir a reclamar transparència i participació al president de l’EMD.
També van expressar desconfiança sobre el contingut de l’informe, ja que dubten que sigui prou contundent. En aquest sentit, la proposta de Gent per Bellaterra i ERC incloïa un segon punt perquè la documentació incorporés la moció de suport al procés d’annexió aprovada el juliol de 2024.
Endavant defensa el mandat veïnal del 2019
El vocal Norman Portell, d’Endavant per Bellaterra, va defensar que el seu grup manté el compromís amb el mandat veïnal sorgit de la recollida de signatures de l’any 2019.
Aleshores, el 61% de la població de Bellaterra va signar davant notari a favor d’annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. La proposta contemplava la continuïtat de l’EMD dins del nou municipi.
Riba signarà l’informe i el portarà a votació
El president Riba signarà l’informe. Com a president, té potestat per presentar-lo sense cap altre aval, però aquest dilluns es va comprometre a sotmetre’l a votació en el ple del 29 de desembre.
També va oferir reunir-se amb Gent per Bellaterra, ERC i la comissió veïnal per presentar-los l’esborrany del document. L’EMD hi treballa actualment i confia poder-lo ultimar aquest dimarts 16 de desembre.
Tot i aquests anuncis, el ple va acabar amb la mateixa tensió que havia marcat bona part de la sessió. Des del públic es va demanar la paraula i Riba va aixecar la sessió, posposant el debat per a futures ocasions.
Una situació complexa
Malgrat l’agenda intensa de les setmanes vinents, el conflicte entre Bellaterra i Cerdanyola sembla lluny de tancar-se. La demanda de segregació presentada el 2019 contemplava la continuïtat de l’EMD dins de Sant Cugat, una condició que correspon a aquest municipi acceptar o rebutjar.
La petició inclou també l’annexió d’uns terrenys de Can Fatjó dels Aurons, que no formen part del territori històric de Bellaterra, urbanitzada als anys trenta dins del terme municipal de Cerdanyola. Aquests dos elements generen avui discrepàncies i podrien dificultar el procés.
Altres factors que hi afegeixen complexitat són la negociació oberta entre l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD per redactar un nou conveni, la manca d’un posicionament institucional clar i unànime a Bellaterra i, en clau local, l’acusació de conflicte d’interessos que pesa sobre el president. “L’EMD només ens ha portat divisió”, va lamentar un dels veïns que va intervenir fora del ple.
El malestar veïnal i els orígens del conflicte
Aquest dilluns, fora de la sessió plenària, però dins de l’edifici de l’EMD, diversos veïns van prendre la paraula per expressar el seu malestar amb Cerdanyola. El conflicte s’arrossega des de fa anys.
El 2014, un 94% de la població va votar en referèndum a favor de la independència. Quan aquesta via es va descartar, quatre anys més tard, es va optar per demanar l’annexió a Sant Cugat.
El procés ha passat pels tribunals fins que, al juny de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Cerdanyola. La sentència obligava a obrir l’expedient d’alteració del municipi, uns tràmits que ha de gestionar el consistori cerdanyolenc.
“Bellaterra té identitat pròpia”
Entre les intervencions, va destacar la de Miquel Vázquez, president de la comissió Bellaterra és Sant Cugat, que va argumentar la demanda de segregació en una “disfunció territorial”. Segons va explicar, la petició es fonamenta tant en la distància física entre Bellaterra i el centre urbà de Cerdanyola com en una distància “econòmica i social”. “Bellaterra té identitat pròpia”, es podia llegir a la pancarta principal.
Una rotllana formada entre veïns i representants polítics es va mantenir activa fins a gairebé tocades les deu del vespre. El malestar amb Cerdanyola va anar en augment. Alguns veïns asseguren que no volen formar part de la ciutat encara que això impliqui renunciar a l’EMD. Cap conveni amb Cerdanyola, afirmen, pot solucionar una relació trencada des de fa anys i marcada pels tribunals.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.