L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, la conseqüència d’una anomalia

L’evident desconnexió entre Cerdanyola i Bellaterra ja va portar als bellaterrencs a demanar, per via administrativa, ser un municipi l’any 1992

L’annexió de l’EMD de Bellaterra i l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat no és el caprici actual d’un grup de veïns, sinó que és la conseqüència després d’una anomalia territorial que fa molts anys que s’arrossega. La construcció de la UAB entre la ciutat de Cerdanyola i el poble de Bellaterra, conjuntament amb la connexió dels Ferrocarrils de la Generalitat amb Sant Cugat, han generat un desconeixement extrem entre els habitants de Bellaterra i els de Cerdanyola. I al mateix temps, un connexió total dels veïns de Bellaterra amb els de Sant Cugat.

L’evident desconnexió entre Cerdanyola i Bellaterra ja va portar als bellaterrencs a demanar, per via administrativa, ser un municipi l’any 1992, tramitant una recollida de signatures. L’expedient, però, va acabar denegat perquè Bellaterra no complia amb la distància mínima de 3 quilòmetres de terreny no urbanitzable. Més tard, l’any 2015, Bellaterra ho va tornar a intentar, aquesta vegada per la via política, i va realitzar una consulta per ser, novament, un municipi. Després d’assolir un resultat del 94% a favor de la independència, Bellaterra va demanar a l’Ajuntament de Cerdanyola i al Parlament de Catalunya, que s’aprovés una llei específica per convertir Bellaterra en municipi, seguint els passos que ja s’havien fet amb el poble de Medinyà. Tot i obtenir un contundent resultat favorable a la independència, l’Ajuntament de Cerdanyola s’hi va oposar.

Actualment, Bellaterra torna a mobilitzar-se per desconnectar-se administrativament de Cerdanyola i connectar-se al municipi de Sant Cugat per la seva afinitat social evident i consolidada. Estem, doncs, davant d’una anomalia territorial que no ha estat resolta ni al 1992 ni al 2015, i que perdurarà en el temps si no troba una solució amb aquesta annexió a Sant Cugat.

 
Comentaris

Destaquem