Raül Romeva, entre els amnistiats per l’Audiència de Barcelona pel cas de l'1-O
En virtut de la decisió judicial Romeva queda exonerat de responsabilitats penals pels actes relacionats a l'organització del referèndum d'independència.
L’Audiència de Barcelona ha decidit aplicar l’amnistia a Raül Romeva i a una trentena llarga d’alts càrrecs del Govern de Carles Puigdemont. Tots ells eren investigats en la causa vinculada al referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia havia sol·licitat arxivar les actuacions per a tots aquells que no estaven acusats de malversació, i el tribunal ha donat llum verda a la petició. En virtut de la decisió Romeva, que va passar més de tres anys a la presó, queda exonerat de responsabilitats penals pels actes duts a terme quan era membre del Govern de Catalunya.
Juntament amb el polític santcugatenc, també s’han vist beneficiats figures com Jaume Clotet, Vicent Sanchis, Saül Gordillo o Rosa Vidal, vinculades a l’àmbit de la comunicació institucional. Els alts càrrecs que han quedat lliures de càrrecs després de ser investigats tenien quasi tots alguna relació amb la logística del referèndum, la promoció mediàtica i l’acció exterior del procés sobiranista.
No s'ha acabat la lluita judicial
L’amnistia, però, no s’aplicarà a tothom. Alguns càrrecs vinculats al Diplocat, com el també santcugatenc Albert Royo o Rosa Clavell, queden fora de la mesura per delictes de prevaricació administrativa. Segons entén el tribunal aquests fets no estan inclosos en el text d'amnistia aprovat pel Congrés dels Diputats.
Aquesta resolució suposa un gir important en una de les macrocauses obertes arran de l’1-O. Tot i això, en el cas de Romeva i d’altres exconsellers, encara queda pendent la resolució definitiva del Tribunal Suprem, on hi ha causes obertes per malversació.
Malgrat tot, l’exconseller Raül Romeva continua inhabilitat, ja que el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació, tal com també passa amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. En relació amb la malversació, la Fiscalia va argumentar que no hi havia cap ànim d’enriquiment personal i va recordar que la llei d’amnistia exclou del concepte d’enriquiment l’ús de fons públics per promoure la independència, sempre que no hi hagi hagut un benefici patrimonial individual.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.